2n ESO
5.1. Els primers regnes cristians
Després de la conquesta musulmana, les úniques zones que no van quedar sota el domini musulmà van ser les àrees cantàbriques i pirinenques, al nord de la Península.
Molts visigots que fugien dels musulmans es van refugiar en aquestes zones. Aquest va ser l'origen dels nous regnes cristians que es van formar al nord de la península els segles VIII i IX:
-
A la serralada cantàbrica va sorgir el regne asturià-lleonès
-
Als Pirineus es van organitzar el regne de Navarra i els comptats aragonesos i catalans
Els regnes critians van coexistir durant vuit segles amb l'Al-Àndalus. Tots dos espais van comerciar i van intercanviar coneixements, però també es van disputar el territori peninsular.
El regne d'Astúries va sorgir a la primera meitat del segle VIII, en aquell moment la cort es va establir a Oviedo. Els reis asturians van anar ampliant les terres i el segle X la capital es va traslladar a Lleó. Aleshores el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó.
A l'època del califat de Còrdova, Lleó va patir les incursions musulmanes i va aturar l'expansió. Al mateix temps, la regió oriental del regne, Castella, es va independitzar i es va acabar convertint en un regne propi.
La regió pirinenca va formar part de l'imperi carolingi. Allà, Carlemany va fundar la Marca Hispànica, un territori dividit en comtats, la missió dels quals era protegir l'imperi de l'avenç musulmà.
Quan l'imperi carolingi es va dissoldre el segle IX, aquestes regions es van independitzar. Es van formar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans.
Els comtats catalans van rebre, més tard, el nom de Catalunya Vella. En època de Guifré el Pilós, els reis francs van ser substituïts per membres de la noblesa catalana que, cap al segle X, es va organitzar com un poder independent dels reis carolingis.
A finals del segle X, els regnes cristians ja s'havien consolidat i van iniciar la conquesta de les terres de la península en mans dels musulmans. Aquesta conquesta es va donar durant els segles XI, XII i XIII, i la podem dividir en dues fases:
Primera fase: Castella s'annexiona a Lleó i es crea el regne de Castella-Lleó. Es crea el regne de Portugal i els comtats catalans i aragonesos s'uneixen creant la corona d'Aragó.
Segona fase: Castella conquereix pràcticament tota l'Al-Àndalus i finalment només queda Granada com a Taifa musulmana. Mentrestant, Jaume I, rei de la corona d'Aragó, conquereix Mallorca i València.
Als regnes cristians, el rei tenia la màxima autoritat: prenia les decisions polítiques i dirigia l'exèrcit. La cort era ambulant, és a dir, els consellers dels reis es traslladaven allà on s'establia el monarca.
La guerra era una pràctica habitual, tant entre cristians i musulmans com entre regnes de la mateixa religió. Al regne asturià i lleonès es va construir una xarxa de fortaleses per defensar el territori. A la zona pirinenca, la situació de guerra contínua va mantenir el prestigi dels nobles i els caps militars, als quals s'encarregava el control de les terres repoblades per defensar-les.
Un personatge destacat d'aquesta època és Rodrigo Díaz de Vivar (1048-1099), conegut com el Cid (derivat de sid, que vol dir senyor en àrab), cavaller mercenari convertit en heroi literari que va servir tant al rei de Castella com al rei musulmà de Saragossa, enfrontatnt-se a sobirans cristians i musulmans.
No hi havia un exèrcit permanent, sinó que els guerrers es vinculaven al rei per mitjà del vassallatge.
L'any 1031, el califat de Còrdova es va dissoldre i l'Al-Àndalus es va dividir en taifes. Aleshores, els regnes cristians van aprofitar la feblresa de les taifes per exapandir-se cap al sud.
Després de conquerir un territori, aquest es dividia en circusmcrispcions, dominades per una ciutat o vila, que feia de capital, i nombrosos llogarets que en depenien. Per afavorir l'emigració, els reis concedien privilegis o furs a aquestes viles. Tanmateix, en alguns territoris en què la població va ser lenta, com la zona de la Manxa o Andalusia, els reis van lliurar terres a ordres militars que hi van fundar grans senyories. Aquestes terres eren treballades majoritariament per serfs.
Com a resultat de la conquesta, els regnes cristians no tenien una població homogènia. Hi coexistien tres grups: els musulmans, els cristians i els jueus. El més habitual era que aquests grups no s'integressin: vivien en barris separats, no es casaven entre ells i mantenien costums propis.
Activitats
1. Llegeix l'aparat 5.1 i completa l'esquema que tens a la imatge.
2. Explica l'origen dels primers regnes cristians. Quina relació teníen amb l'Al-Àndalus?
3. Com i quan es va convertir Castella en un regne independent?
4. Què és la Marca Hispànica? Quina la va fundar? A què va donar origen?
5. Explica quins canvis hi va haver durant la conquesta de la península ibèrica per part dels regnes cristians.
6. Explica quina creus que devia ser la feina dels membres de la cort ambulant.
7. Què vol dir que la població dels regnes cristians no era homogènia? Saps explicar per què?
8. Llegeix el text següent i respon les preguntes que trobaràs a continuació:
Las musicales campanas de pequeñas parroquias románicas e imponentes catedrales góticas compitieron durante siglos con la firme voz del almuecín desde lo alto del minarete de las mezquitas andalusíes, mientras las sinagogas abrían sus puertas sigilosamente a sus fieles para no llamar demasiado la atención. Las tres grandes religiones monoteístas de la humanidad compartieron espacio e historia en tierras españolas, poniendo a prueba la capacidad de tolerancia de cada una de ellas respecto a las otras."
FERRER, Sandra. La revolución de las invisibles.
a. Indica el significat de les paraules subratllades al text.
b. Classifica els següents edificis religiosos segons la religió a la que pertanyen:
Parroquia, catedral, mesquita, sinagoga
c. Quina de les tres religions que esmenta el text es vivia de manera més discreta? Per què creus que era així?
d. Quin era la relació entre les tres religions monoteistes? Tenien una bona capacitat de tolerància les unes en relació a les altres?
5.2. L'Edat Mitjana a Catalunya
Com ja saps, a principis del segle IX, l'anomenada Catalunya Vella estava dividida comtats. Al començament, els comtes eren nomenats d'entre els membres de l'aristocràcia franca, però el desinterès i les lluites internes d'aquell regne van motivar que fossin nomenats comtes membres del grup local privilegiat.
L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcasona, el comte Guifré el Pelós va ser nomenat comte d'Urgell i la Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona. Quan va morir Guifré, els seus fills van heretar els comtats i, a partir d'aquell moment, la transmissió va ser hereditària. Per això diem que Guifré el Pelós va ser el fundador del casal de Barcelona, el qual es va anar distanciant poc a poc dels francs fins que es va independitzar formalment el 1258.
A mesura que el poder del casal de Barcelona es feia més fort, a través d'aliances matrimonials i pactes amb altres comtats, la paraula Catalònia va començar a utilitzar-se per designar el territori dels comtats on vivien els catalans. La mort sense descendència del rei d'Aragó Alfons I el Bataller va facilitar la unió dinàstica entre la seva neboda, Peronella d'Aragó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Des d'aleshores, els monarques eren a la vegada reis d'Aragó i comtes de Barcelona. Cada territori, però, conservava les institucions i les lleis pròpies i els trets característics de cada cultura.
La força de la nova entitat política va permetre reprendre la conquesta, que va incloure les ciutats de Tortosa i Lleida i de la resta de territoris del sud que constituirien la Catalunya Nova.
A partir del segle XIII, la corona catalanoaragonesa va iniciar un nou període d'expansió cap al Mediterrani. Les principals causes d'aquest interès per l'expansió són:
-
La pèrdua d'influència a Occitània arran de la mort de Pere I el catòlic a França, iniciada amb el matrimoni entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença (1112).
-
La prosperitat econòmica
-
L'augment de la població
-
El suport de mercaders a l'expansió
La política d'expansió es va iniciar durant el regnat de Jaume I el Conqueridor, que va sotmetre Mallorca, Menorca, Eivissa i València. Els nous territoris es van incorporar a la corona d'Aragó com a regnes independents.
Després de la mort de Jaume I, els catalans van ocupar Sicília, Còrsega, Sardenya i Nàpols.
El monarca exercia el poder del regne, assistit per la cúria reial o cort, formada per nobles, eclesiàstics i membres de la família. A partir del regnat de Jaume I, es van integrar a la cort els representants de les ciutats i viles reials, i la institució va evolucionar fins assolir caràcter legislatiu. Així, el rei es comprometia a que les lleis que s'aprovessin fossin consensuades i aprovades per les Corts. Més tard, les Corts van designar una comissió de representants dels estaments encarregada de fer complir els acordsi recaptar els tributs acordats. A aquesta insitució se la va anomenar, a partir del segle XV, Generalitat.
El territori es dividia en vegueries i cada veguer representava el rei en la seva demarcació.
Activitats
1. Elabora un esquema a la llibreta de tot allò de l'apartat 5.2 que no havíem vist a l'anterior. El teu esquema ha d'incloure:
-
Conquestes de la corona aragonesa després de Jaume I
-
Catalònia, Catalunya Vella, Catalunya Nova
-
Organització política de la corona d'Aragó
-
Organització política dels comtats catalans
2. Pinta el mapa de la creació de la corona catalanoaragonesa i l'expansió cap al Mediterrani que et repartirem a classe segons el següent criteri:
-
Blau: Aragó
-
Verd fosc: Catalunya Vella
-
Verd clar: Catalunya Nova
-
Groc: conquestes al Mediterrani
3. Busca en aquesta plana web informació sobre el camí de Sant Jaume i respon les preguntes següents:
-
Què és una peregrinació religiosa? Quina altra peregrinació important hem estudiat aquest curs?
-
Enumera les diferents rutes del camí de Sant Jaume.
-
On comença, oficialment, l'anomenat Camí Català?
-
Quants kilòmetres s'han de caminar, aproximadament, cada dia?
-
Què són les vieires?
-
Busca una imatge del la Catedral de Santiago de Compostela i una del monestir de Montserrat i enganxa-les al One Note.
4. Explica quan es va començar a utilitzar la paraula Catalònia.
5. Com es va crear la Generalitat? Quina funció tenia? I avui en dia, quina funció té?
