2n ESO
4.1. L'Islam en l'Edat Mitjana
Els àrabs, provinents de la península Aràbiga, estaven organitzats en tribus enfrontades entre si, sense cap poder polític que les unís. Cada tribu tenia les seves pròpies creences, tot i que eren politeistes i consideraven la Meca la seva ciutat sagrada. La majoria de la població estava formada per nòmades que es dedicaven al pasturatge.
Mahoma era un dels comerciants de la ciutat de la Meca i, en els seus viatges comercials, havia conegut dues religions monoteistes: el judaisme i el cristianisme. Un bon dia, Mahoma va sentir que Déu el cridava, va abandonar la seva feina i es va posar a predicar una nova religió: l'islam. L'islam defensava que les persones s'havien de sotmetre a Al·là, que és tal i com els musulmans anomenen l'únic Déu.
Com que el rics comerciants de la Meca no van acceptar Mahoma perquè el consideraven una amenaça per a l'ordre social, el profeta es va haver de traslladar a la ciutata de Medina l'any 622. Aquesta data rep el nom d'hègira i marca el principi del calendari musulmà.
A Medina, Mahoma va reclutar un exèrcit i, vuit anys després, va tornar a la Meca per conquerir-la. Des de la Meca, va dirigir l'expansió de l'islam per tota Aràbia.
Les predicacions de Mahoma es van recollir a l'Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans. Segons la doctrina islàmica, tot musulmà ha de complir cinc obligacions fonamentals:
1. Professió de fe, per la qual tot musulmà testifica que "Al·là és l'únic Déu i Mahoma el seu profeta"
2. Pregària cinc cops al dia
3. Pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a la vida
4. Dejuni durant els dies de Ramadà
5. Almoina per ajudar els pobres
La Sunna és el text en el qual es recullen les principals ensenyances del profeta Mahoma, així com també d'algun dels seus deixebles, i allisona sobre el mode de vida que un bon musulmà i una bona musulmana han de dur.
Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans es van llençar a l'expansió de l'islam a través de la jihad o guerra santa. D'aquesta manera es va crear un gran imperi.
La màxima autoritat era el califa, que ostentava el poder polític i religiós. Els primers califes, anomenats ortodoxos, van ser escollits d'entre les persones més properes a Mahoma, fins que el quart va ser assassinat i va arribar al poder la família dels omeies. Fruit d'aquestes pugnes, en van sorgir dos grups ben diferenciats que encara avui en dia existeixen: per una banda, els sunnites, partidaris de la sunna i d'una política imperialista i centralista; per altra, els xiïtes, partidaris d'un mode de vida auster i de la inalteració de l'Islam original.
Durant aquella època, els musulmans controlaven tota la península Aràbiga, el nord d'Àfrica, la península ibèrica i el Pròxim Orient. Més tard, una rebel·lió va eliminar la família omeia i va entregar el poder a la família des abbàssides. En aquesta època, la capital de l'imperi es va traslladar a Bagdad. Va ser un període de poca expansió territorial però molt brillant a nivell comercial, ja que es controlaven les rutes entre Àsia i el Mediterrani.
Les lluites internes van acabar desintegrant l'imperi fins que, partir del segle XIII, els turcs, un poble islamitzat procedent de l'Àsia, es va convertir en el poble més poderós del món islàmic.
La civilització islàmica era una de les més avançades de la seva època. L'economia se sustentava en tres activitats:
1. L'agricultura
-
Van extrendre noves tècniques, com el regadiu.
-
Introdueixen a occident nous cultius provinents d'Àsia: arròs, cotó, canya de sucre, arbres cítrics com el llimoner o el taronjer, esbergínies, meló...
2. L'artesania
3. El comerç
-
Les antigues rutes comercials que havien quedat interrompudes amb la caiguda de l'imperi romà es van reactivar.
Era una societat urbana. Les seves ciutats (medines) tenien temples (mesquites), mercats (socs) i barris forma muralles (ravals). Els recintes emmurallats rebien el nom de d'alcàsser.
A l'imperi islàmic hi convivien persones de les tres religions monoteistes: cristians (mossàrabs), jueus i musulmans. Els musulmans eren els que tenein més drets. Els cristians que es van convertir a l'Islam, potser per tenir més drets o potser per creences, es van anomenar muladís.
L'imperi islàmic va adoptar innovacions d'altres pobles i va portar de l'Àsia noves tècniques com la fabricació de paper i nous objectes com la pòlvora o la brúixola, que d'aquesta manera van arribar a Europa. Però també van fer innovacions pròpies, sobretot en camps com ara l'astronomia, la medicina (van donar molta importància a la prevenció i la higiene) i les matemàtiques (ús del zero, nombres aràbics, invent de l'àlgebra...).
També es van crear grans biblioteques on van recollir obres seves i d'autors clàssics i llatins, que d'aquesta manera es van poder conservar durant segles.
El matrimoni era la base de la societat musulmana medieval i el celibat no era ben vist ni en homes ni en dones. El marit era escollit pel pare de la núvia, que negociava la dot amb la família del marit, mentre que a ella se li permetia opinar sobre l'eixovar (estris que una dona aporta al matrimoni i que l'ajuden en la seva tasca com a esposa: vaixella, llençols, joies, objectes de luxe...). En les classes altes, el matrimoni solia celebrar-se a partir d'un contracte en el qual sovint s'estipulava el temps que un marit podia passar allunyat de casa fins que la seva esposa fos considerada vídua i se li permetés administrar la seva dot.
Els homes podien tenir un màxim de 4 dones, però només si les podien mantenir (i els fills que tinguessin amb elles), de manera que solia passar només a les classes altes. Les úniques dones que podien sortir al carrer eren les esclaves i les criades, que tenien prohibit utilitzar el vel per cobrir-se. En canvi,a la resta de dones l'havien d'utilitzar de manera obligatòria.
Activitats
1. Llegeix els primers paràgrafs del naixement de l'Islam i completa a la teva llibreta el següent esquema:
2. Explica les diferències entre:
a. monoteisme i politeisme
b. musulmà i àrab
3. Defineix els següents conceptes:
a. Pelegrinatge
b. Sunnita
c. Xiïta
d. Mossàrab
e. Muladí
f. Dot
g. Eixovar
4. Busca informació a internet i explica en què consisteix el Ramadà.
5. Quin nom rebia la màxima autoritat en l'imperi islàmic? Quins poders ostentava?
6. Quines tres famílies van governar l'imperi islàmic?
7. Com va arribar a la seva fi l'imperi islàmic?
8. L'islam era una civilització rica? Justifica la teva resposta.
9. Quins aspectes continuen vigents de l'islam medieval?
10. El calendari islàmic segueix el cicle lunar, en què els mesos comencen i acaben amb lluna nova, i els dies comencen i acaben amb la posta de sol.
L'any islàmic té entre 354 i 355 dies dividits en 12 mesos, de 29 o 30 dies cadascun. No hi ha, per tant, una corresponència amb els anys solars, que tenen entre 365 i 366 dies. Per això, es produeix un desfasament retroactiu d'uns deu dies per any.
Com ja saps, l'inici del calendari islàmic s'estableix l'any 622, quan es va produir l'exili (hègira) de Mahoma cap a Medina. Ara, fixa't en aquesta fòrmula i calcula l'any musulmà en el qual vas néixer:
Any musulmà = Any cristià - 622 + [ (Any cristià-622) / 32]
Exemple: Si volem saber a quin any musulmà correspon l'any cristià 2024, cal que fem el següent càlcul:
2024-622 + [(2024-622)/32] --> 2024-622+(1402/32) --> 2024-622+44 --> 1446
4.2. L'Al-Àndalus
L'any 711, una guerra civil al regne visigòtic entre el rei Roderic i Àkhila II va provocar que Àkhila II demanés ajuda als musulmans, que ja dominaven el nord d'Àfrica. Aquell mateix any, les tropes islàmiques van atravessar l'estret de Gibraltar i, després de derrotar Roderic a la batalla de Guadalete, van decidir no retornar el poder a Àkhila. En només quatre anys, els exèrcits musulmans van ocupar la major part de la península. El fet és que van trobar poca oposició, ja que la noblesa visigòtica estava desunida i la població es va mostrar indiferent a la invasió.
La conquesta es va fer de manera relativament pacífica, a través de pactes amb la població local i els governants visigots, a qui prometien respectar béns, creences i autoritat a canvi d'obediència. També els va ajudar guanyar-se el favor dels grups desfavorits, com esclaus o jueus.
A les terres sota el seu poder els hi van donar el nom d'Al-Àndalus, i van passar a estar governades per un emir o governador depenent del califat de Damasc. Còrdova va esdevenir la capital.
L'any 750, la família Omeia va ser assassinada i els abbàssides van aconseguir el poder de l'Islam. Però Abd-ar-Rahman, un dels membres de la família Omeia va aconseguir escapar i arribar a la península ibèrica, on va aconseguir el poder. L'any 756 es va proclamar emir de Còrdova amb el nom d'Abd-ar-Rahman I. Com que Còrdova passava a ser, així, un emirat independent, Al-Àndalus ja no obeïa al califa a nivell polític, tot i que en va seguir reconeixent l'autoritat religiosa.
El 912, Abd-ar-Rahman III va heretar el tron, i va aconseguir ben aviat sufocar les insurreccions internes i les incursions cristianes que vivia l'Al-Àdalus des del seu inici. Aquestes victòries el van convertir en califa i, per tant, en la màxima autoritat religiosa. El califat de Còrdova va ser l'època més brillant de la història de l'Al-Àndalus.
Còrdova va ser la ciutat europa més gran durant l'edat mitjana. El segle X va arribar a tenir 100.000 habitants.
La mesquita de Còrdova va ser construïda per Abd-ar-Rahman I sobre una antiga església cristiana. Quan els cristians van conquerir Còrdova, la van convertir en catedral, i s'hi van anar fent diverses reformes.
L'any 1031 el califat va quedar dividit en regnes o taifes, a causa de les contínues lluites internes durant un període que rep el nom de fitna. La desunió va afleblir l'Al-Àndalus i les taifes, que sovint rivalitzaven entre si, van ser fustigades contantment pels regnes cristians del nord. Per evitar els atacs, les taifes pagaven paries (tributs) als reis cristians.
Tot i així, el 1805, Toledo va passar a mans cristianes i els musulmans van haver de demanar ajuda als almoràvits. Aquests guerrers berbers del nord d'Àfrica van vèncer els cristians i van aconseguir reunificar l'Al-Àndalus. Més tard van ser substituits pels almohades, un altre poble berber, que va acabar vençut pels regnes cristians. L'últim territori musulmà de la península va ser Granada, que en aquell moment cobria un territori més extens, però va acabar caient sota domini cristià quan els Reis Catòlics van finalitzar la reconquesta el 1492. Els musulmans que es van quedar es van haver de convertir el cristianisme i van passar a anomenar-se moriscs. Felip III, però, en va ordenar la seva expulsió el 1609.
El gruix de la població de l'Al-Àndalus era hispanovisigoda i sembla que les conversions a l'islam no van ser majoritàries fins al califat de Còrdova. Malgrat tot, la majoria de musulmans que van arribar d'Àfrica a la península ibèrica eren homes, poques dones els van acompanyar, de manera que moltes dones visigodes de classe alta es van casar amb musulmans per mantenir el seu estatus i, per tant, es van convertir a l'islam. La població hispanovisigoda convertida a l'islam era coneguda amb el nom de muladí. La població jueva i cristiana, anomenada dhimma, va assimilar la cultura àrab. La unió de la cultura cristiana i la musulmana van donar lloc a l'anomenada cultura mossàrab.
L'economia a l'Al-Àndalus es basava, com a la resta del món àrab, en el comerç, l'agricultura i l'artesania. La xarxa urbana romana que havia decaigut durant el regne visigòtic va revifar, i es van implantar noves tècniques de regadiu que van donar origen a les hortes murciana, valenciana i de la vall de l'Ebre, per exemple.
Activitats
1. Llegeix l'apartat de l'Al-Àndalus i completa l'esquema a la llibreta.
2. Els hi va resultar complicat, als musulmans, ocupar la península Ibèrica? Per què?
3. L'Al-Àndalus cobria tot el territori de la península?
4. Explica la diferència entre un emir i un califa.
5. Com va acabar l'Al-Àndalus convertint-se en el califat independent de Còrdova?
6. Què és una taifa?
7. Busca informació sobre l'Alhambra de Granada:
a. Quan es va construir?
b. Quina era la seva funció?
c. Hi ha un pati a l'Alhambra que s'anomena "el pati dels lleons". Per què?
d. Una de les sales s'anomena "sala dels Abenserraigs". Saps dir per què rep aquest nom?
8. Wal·lada bint al-Mustakfí (1010-1091) va ser una poeta i intel·lectual cordovesa. Gràcies a la seva riquesa va poder mantenir la seva independència. Va escriure i va ensenyar poesia, i es va relacionar amb els pensadors més importants. Llegeix aquests versos i intenta resumir de què parlen:
Cuando te enteraste de lo mucho que te quiero
y supiste el lugar que ocupas en mi corazón,
y cómo me dejaba arrastrar por el amor, sumiso,
Yo, que a nadie más que a ti consentí que me arrastrara,
Te alegraste de que el sufrimiento cubriera mi cuerpo
y de que el insomnio pintara de negro mis párpados.
Pasa tus miradas por las líneas de mis cartas
y verás mis lágrimas mezcladas con la tinta.
Cariño mío: mi corazón se deshace
De quejarse tanto a un corazón de pura piedra".
