2n ESO
7. La Baixa Edat Mitjana
Entre els segles XI i XIII, Europa va experimentar una gran prosperitat econòmica que va millorar les condicions de vida de la població. Una de les principals causes d'aquest canvi va ser la millora en l'agricultura, que va permetre augmentar la producció d'aliments i solucionar molts dels problemes ocasionats per la fam. Com a conseqüència, la població va augmentar molt.
Les principals millores que es van aplicar a l'agricultura van ser:
-
La tala de boscos i la dessecació de pantans o aiguamolls per poder conrear noves terres
-
La implementació de la rotació triennal de cultius o tècnica del guaret
-
Millores tècniques com la substitució del bou pel cavall com a animal de tir, la substitució de l'arada romana per la de rodes, l'ús dels molins d'aigua o la introducció d'eines de ferro com dalles, falçs, o rasclets.
-
La introducció de nous cultius gràcies al contacte amb l'Orient: arròs, hortalisses, atmetller, taronjer, cotó... es van sumar als cereal, la vinya i 'olivera tradicionals.
El creixement de la població va augmentar les necessitats de productes, la qual cosa va permetre el desenvolupament del comerç. Els productes es transportaven per terra amb carro i, sobretot, amb vaixell pels rius i els mars. Els mercaders es reunien periòdicament en fires comercials anuals en què arribaven els productes de tot arreu, i després venien aquests productes en mercats setmanals.
L'augment del comerç va comportar l'aparició de noves tècniques bancàries i financeres. Els viatges comercials sovint eren molt cars i van començar a finançar-se a crèdit. Com que el papat prohibia els préstecs entre cristians, normalment eren els jueus els que es dedicaven a la banca. En algunes zones, com a Catalunya, els banquers que es declaraven en bancarrota eren humiliats públicament per les autoritats de la ciutat i no se'ls hi donava res més que pa i aigua fins que paguéssin els diners que devien. Tot i així, si al cap d'un any no havien pagat els deutes, eren decapitats i les seves propietats eren vengudes per pagar els creditors.
A partir del segle XII, les ciutats que havien entrat en fase de decadència després de la crisi de l'Imperi romà van tonar a créixer. També es van crear ciutats noves (burgs) al costat d'algun castell o un monestir, en una cruïlla de camins o en rutes comercials.
Les principals causes del creixement de les ciutats van ser:
-
Molts camperols que van perdre la feina a causa de la introducció de les noves tècniques agrícoles van emigrar a les ciutats a buscar sort en altres sectors.
-
Molts mercaders es van instal·lar a les ciutats, a prop dels mercats.
-
Les ciutats oferien millors condicions de vida perquè no estaven sota el control dels senyors feudals i els seus habitants eren lliures. Cada ciutat tenia el seu propi ajuntament, dirigit per un alcalde.
Així va començar a sorgir una nova classe social: la burgesia. Els propietaris dels principals tallers artesans i els mercaders més importants eren molt rics i aviat van començar a controlar el govern de les ciutats. La majoria de la població, però, estava formada per botiguers i artesans modestos o per personal de servei dels més rics.
A les ciutats hi convivien els cristians, que eren la majoria de la població, amb població jueva, que vivia en calls, i la població musulmana, que vivia en moreries.
Els oficis artesanals eren molt diversos: teixidors, boters, bataners, fusters, tintorers, sabaters, cistellers, terrissaires, etc. Tots els artesans d'un mateix ofici es van associar formant gremis. Cada gremi elaborava un estatut que havien de jurar tots els membres en què s'especificaven tant les normes de l'ofici com els drets i les obligacions dels associats. Van aconseguir domiinar tota la producció artesana que es feia a les ciutats i ningú no es podia dedicar a un ofici si no s'associava al gremi corresponent.
Els artesans treballaven en petits tallers situats a casa seva i tenien pocs treballadors. Allà hi duïen a terme tot el procés de producció i també s'hi venien els productes al públic. Cada ofici estava dividit en tres categories d'artesans: mestres, oficials i aprenents.
A nivell cultural, la reactivació de les ciutats i el contacte amb altres cultures a través del comerç de llarga distància i de les croades, va contribuïr a què la cultura sortís dels monestirs a través de la fundació d'universitats on s'estudiava dret, medicina i teologia.
Es van recuperar la literatura clàssica i la filosofia grega, i va disminuir l'analfabetisme.
En aquest mapa elaborat el 1923 hi consten les universitats que es van crear a Europa a l'Edat Mitjana. La primera universitat del món, però, va ser la de Al-Qariwiyyin, fundada el 859, a l'actual Marroc.
Aquesta època de canvis a nivell econòmic i social va comportar també canvis a nivell polític: a poc a poc, els reis van enfortir el seu poder i van engrandir els seus regnes. Les principals causes són les següents:
-
Com que l'economia va millorar, els reis van poder recaptar més impostos i enfortir els seus exèrcits.
-
Les universitats que es va anar creant a les ciutats van permetre l'enfortiment de l'administració a partir de gent formada i culta.
-
Els reis van otorgar cartes de llibertats i privilegis a les ciutats per tal que no depenguessin d'un senyor feudal a canvi de suport incondicional al monarca. Això va debilitar el poder de la noblesa.
A final del segle XII i durant el segle XIII, els reis europeus van començar a convocar corts o parlaments en els quals només hi estaven representats els reis, els nobles, els clergues i els governants de les ciutats (normalment, burgesos rics). Les seves funcions principals eren establir nous impostos, i aprovar despeses per sufragar les guerres. Precisament, la majoria de guerres venien motivades per disputes successòries, com per exemple la guerra dels Cents Anys (1337-1453). Aquesta guerra va enfrontar França i Anglaterra i va acabar amb la victòria del rei francès. En aquesta guerra va destacar la lluita de la camperola francesa Joana d'Arc.
Durant el segle XIV, un refredament important del clima va comportar la falta d'aliments per les collites insuficients, i l'aparició de diverses epidèmies com la de la Pesta Negra van provocar una gran mortaldat i hi va haver un descens d'entre el 35 i el 40% de la població europea, la qual cosa va provocar un important despoblament rural, manca de mà d'obra, caiguda de salaris i també, doncs, de les rendes senyorials. El poder feudal es va debilitar, però els senors feudals es resistien a aquest canvi i van augmentar els seus drets sobre els serfs, els anomenats "mals usos". Això va provocar un esclat de revoltes camperoles a tota Europa. El conflicte al camp es va unir a tensions dinàstiques i a enfrontaments urbans entre les classes mitjanes (artesans i treballadors) i les altes (oligarquia urbana).
A Catalunya, la crisi de la Baixa Edat Mitjana va començar el 1333, anomenat "lo mal any primer". Les pressions senyorials van crear malestar especialment entre els remences (pagesos adscrits a una propietat senyorial que no podien abandonar si no pagaven una redempció o remença) Els conflictes al camp es van unir als enfronatments urbans entre la Biga (classes mitjanes) i la Busca (classes altes), fins que va esclatar una guerra civil que va durar deu anys (1462-1472) i que va enfrontar els partidaris del rei Joan II d'Aragó amb els seus detractors.
El fill de Joan II, Ferran II, es va casar amb Isabel I de Castella. Aquest matrimoni va unir les dues corones i va suposar el naixement de la monarquia hispànica i la transició a l'Edat Moderna.
L'Edat Mitjana va finalitzar el segle XV, tot i que la data exacta és motiu de disputa entre els historiadors. Alguns en destaquen l'arribada de Colom a Amèrica el 1492, en un viatge pagat pels Reis Catòlics, mentre que d'altres consideren clau la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs el 1453, el mateix any que es va posar fi a la Guerra dels Cent Anys.
Activitats
1. Quines són les causes de la prosperitat econòmica que es va viure a Europa a partir del segle XIII?
2. Què va provocar el desenvolupament del comerç?
3. Què era una fira? Encara se'n celebren, avui dia?
4. Quins són els principals canvis que va viure la societat medieval a partir del segle XIII?
5. Com van aconseguir els reis enfortir el seu poder?
6. Quines eren les principals funcions de les corts o parlaments? Encara existeixen aquestes institucions, avui en dia? Tenen la mateixa funció?
7. Qui va ser Joana d'Arc? Busca informació a internet, si et cal.
8. Fixa't en aquest mapa del centre de Blanes. Troba-hi, com a mínim, dos carrers que hagin heretat el seu nom del gremi que hi treballava.
9. Explica en què va consistir la crisi del segle XIV. No t'oblidis de parlar dels remeces, de la Pesta negra i de la guerra civil!
10. Mira aquest vídeo i explica a la teva llibreta per què els metges de la Pesta Negra anaven vestits d'aquesta manera.
11. Com es va realitzar la unió de les corones de Castella i d'Aragó?
