2n ESO
3. El segle hispànic
La Reforma
A finals del segle XV i principis del segle XVI hi havia en la societat europea un profund malestar contra certes pràctiques de l'Església catòlica:
-
El luxe i les riqueses en què vivien les altes jerarquies (la qual cosa anava en contra dels valors cristians).
-
La poca formació del clergat i la seva incapacitat per dur a terme la seva feina com cal.
-
La compra-venda de càrrecs eclesiàstics, especialment per part de persones que no tenien vocació, sinó que només en volien gaudir dels privilegis.
-
Les indulgències (document que emetia el papa pel qual es comprava el perdó dels pecats).
Quan el papa va concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere, el monjo alemany Martí Luter va publicar el text “Questionament del poder i l’eficàcia de les indugències”, més conegut com a “les 95 tesis”. El papa li va demanar que reconegués públicament que s’havia equivocat, però com que Luter s’hi va negar, el papa el va excomunicar. Des d’aleshores, Luter es va dedicar a difondre les seves idees i a traduïr la Bíblia a l'alemany per tal que el poble la pogués llegir.
Per què el papa, que té més riqueses que molts grans rics, no edifica almenys la basílica de Sant Pere amb els seus propis diners, en lloc de fer-ho amb els dels pobres fidels? Les indulgències, per les quals els predicadors prometen grans mèrits, en tenen només un, de mèrit: el de donar diners. Cal ensenyar als cristians que el que es dóna als pobres o es presta als necessitats és millor que guanyar indulgències.
Martí Luter, 95 tesis
Les propostes de Luter van ser recollides pels seus seguidors en una nova doctrina, el luteranisme, que rebutjava la venda d'indulgències, l'adoració de les relíquies, el culte a la Mara de Déu i els sants i la jerarquia eclesiàstica. Proposaven, doncs, una relació amb la divinitat molt més individual i personal.
Les idees reformistes es van estendre per l'Europa nòrdica i part de la central. Van aparèixer així diverses confessions reformades conegudes, juntament amb la luterana, com a protestants:
-
Anglicanisme: Enric VIII d'Anglaterra va fundar la seva pròpia Església quan el papa no li va donar permís per divorciar-se de Caterina d'Aragó (més informació aquí).
-
Calvinisme: Joan Calví va basar la seva doctrina en la predestinació, segons la qual les persones estan condemnades o salvades en néixer i les obres no són importants. A França, els calvinistes van ser coneguts com a hugonots.
-
Anabaptisme: Thomas Müntzer va encapçalar les revoltes dels sectors més humils de la societat, camperols i marginats de les ciutats. Els anabaptistes reclamaven el retorn a l’Església primitiva, en la qual tots els individus eren iguals i tots els béns pertanyien a tothom per igual.
La Contrareforma
La Contrareforma va ser un moviment reformador en el si de la mateixa Església catòlica amb l’objectiu de frenar la reforma protestant. El papa va convocar Concili de Trento, assemblea que es va celebrar entre 1545 i 1563 i en al qual es van prendre una sèrie de decisions:
-
Confirmar la doctrina de l’Església
-
Fundar seminaris per formar sacerdots
-
Crear nous mitjans per estendre la doctrina catòlica
Carles V: el rei emperador
Carles d'Habsburg era fill de Joana I de Castella i net dels Reis Catòlics. Com que a Joana l'havien casada amb Felip I d'Habsburg, anomenat "el bell", Carles va heretar del seu pare el títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i, de la seva mare, les corones aragonesa i castellana. Aquest conglomerat territorial estava format per dominis molt allunyats els uns dels altres i amb cultures i interessos molt diversos. Fins i tot tenien models de govern ben diferenciats, molt més centralistes a la Monarquia Hispànica que als territoris del centre d'Europa. Per tant, Carles va governar separadament els dos dominis i rodejant-se d'una cort itinerant que l'acompanyava en els seus constants desplaçaments. A més a més, per facilitar la gestió del dia a dia, va designar familiars per al govern dels diferents estats. Carles va ser el I del Sacre Imperi i el V de la Monarquia Hispànica, i el primer dels anomenats Àustries Majors.
A les dificultats per regnar aquests territoris, cal sumar-hi el fet que Carles V va decidir assumir la defensa de l'Església catòlica davant el protestantisme creixent i de l'Imperi otomà. Per una banda, els prínceps protestants del Sacre Imperi es van aliar i van generar conflictes i revoltes constants; per altra banda, l'Imperi otomà pretenia expandir-se pel sud d'Europa i es va enfrontar a Carles en diverses ocasions. L'emperador també va ser un important enemic del rei francès, que havia intentat postular-se com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic però va ser vençut per Carles. A més a més, es veia amenaçat per les possessions de Carles V, ja que en quedava rodejat.
La unitat d'infanteria de l'exèrcit dels àustries, com era coneguda la dinastia dels Habsburg, rebia el nom de "terços". Es tractava d'un exèrcit format per voluntaris i van resultar fonamentals per als èxits militars de la monarquia.
Felip II: l'imperi on mai es pon el sol
El 1556, Carles va va dividir el seu imperi i va abdicar en el seu fill Felip, a qui va deixar la Monarquia Hispànica i els dominis de les Índies, i en el seu germà Ferran, a qui li va atorgar elgovern imperial. Malalt de gota, es va retirar al monestir de Yuste i va morir de paludisme dos anys després. En el seu testament, es disculpava per haver malbaratat l'hisenda reial amb els nombrosos préstecs que va haver de demanar per sufragar les guerres constants.
Quan el rei de Portugal, tiet per via materna de Felip II, va morir sense descendència masculina, es va disputar el tron amb Antoni de Portugal. Felip rebia el suport de les classes altes i Antoni, el de les classes baixes. Finalment, Felip va decidir envair Portugal i proclamar-se'n rei el 1581, de manera que aquest regne va quedar integrat a la Monarquia Hispànica juntament amb les seves possessions a Amèrica, Àfrica i Àsia. Aixi, Felip II va posseir un imperi de dimensions mundials i una gran capacitat d'obtenir recursos.
La política de Felip II va heretar els conflictes del seu pare, de manera que es va enfrontar de nou amb França, l'imperi otomà i el protestantisme. De fet, després de la coneguda com la guerra dels Vuitanta Anys o la guerra de Flandes, els Països Baixos van quedar dividits entre la zona protestant, les Províncies Unides dels Països Baixos, i la zona catòlica fidel a Felip II, coneguda amb els Països Baixos espanyols. Aquesta guerra va crear un nou enemic per a la Monarquia Hispànica, Isabel I d'Anglaterra, que va donar suport als protestants. Felip II va intentar envair Anglaterra amb una gran flota coneguda com l'Armada Invencible, que va ser derrotada.
També com el seu pare, Felip II va portar la hisenda reial a al bancarrota, tot i la constant arribada de plata americana. És conegut com el segon i últim dels Àustries Majors.
.jpg)
La gestió de les Índies
Des que Colom va arribar a Amèrica el 1492, els conqueridors castellans estaven establerts només a les illes del Carib. A principis del segle XVI van començar un gran nombre d’expedicions de conquesta a l’Amèrica Central i del Sud amb l’objectiu de trobar climes més semblants als europeus. L'ocupació no va seguir un pla ordenat ni es va dur a terme amb exèrcits regulars, sinó que es van establir acords particulars entre la Monarquia Hispànica i particulars que pagaven l'expedició de la seva butxaca i comptaven amb un petit exèrcit privat.
Un exemple va ser Hernán Cortés, que va partir de Cuba el 1519 amb 600 homes i va sotmetre el poble asteca a l'actual Mèxic en només dos anys. La raó d'aquests sometiments tan ràpids sobre societats riques i organitzades es troba en què els conqueridors van aprofitar l'enfonsament demogràfic provocat per malalties com la verola, la grip, el xarampió o el tifus, però també el descontentament de pobles indígenes sotmesos als grans imperis precolombins, que van pactar aliances amb els espanyols i portuguesos. En aquest sentit, va ser clau la figura de la Malinche, una jove lliurada a Hernán Cortés com a esclava que va acabar actuant com a traductora, intèrpret, assessora i diplomàtica, permetent l'establiment d'aquestes aliances. No podem abviar, però, la superioritat de la tecnologia militar dels europeus, consistent en l'ús del cavall, les armes de foc i les armadures.
Els territoris conquerits a Amèrica es van organitzar en dos virregnats, Nova Espanya i Perú, dirigits per un virrei que s'encarregava de les tasques administratives, militars i judicials en nom de la corona hispànica. Les ciutats eren controlades pels conqueridors, de majoria castellana, mentre que les zones rurals eren controlades de manera força autònoma per les elits natives.
La manca de mà d'obra a causa de la gran mortaldats dels entre els nadius americans va fomentar la importació de població africana esclavitzada per treballar. Aquestes persones provenien especialment de l'interior del golf de Guinea, capturades i subministrades als comerciants portuguesos coneguts com a negrers.
La societat dels virregnats estava formada per la suma de la població indígena americana que va sobreviure a la colonització, les persones importades d'Àfrica com a mà d'obra esclava i els colonitzadors europeus. Com que la colonització va ser majoritàriament masculina, molts homes espanyols i portuguesos es van casar amb dones de l'elit indígena. De fet, entre aquesta població hi havia un gran mestissatge. La capa més alta de la societat era l'elit criolla, persones nascudes als virregnats però descendents de colonitzadors.
Activitats
1. Explica el significat de la paraula indulgències.
2. Quina és la diferència entre un protestant i un luterà? O son el mateix?
3. Quin era l'objectiu de la Contrareforma?
4. Quina mena de religiositat proposa el protestantisme iniciat amb la Reforma de Luter?
5. Quins sectors de la població se sentien atrets per l’anabaptisme? Per què?
6. Què és la predestinació que predicava Calví?
7. Per què Enric VIII fa decidir fundar l’Església anglicana?
8. Quantes dones va tenir Enric VIII? De quines dues reines angleses va ser pare?
9. Fes una llista dels principals enemics als quals van haver de fer front Carles V i Felip II.
10. Llegeix el text següent i respon les preguntes que trobaràs a continuació:
Hijo, pues ya mi partida de estos reinos se va allegando, y cada día veo cuán forzosa es, y que sólo este remedio tengo para probar qué tal le podré dar en los cargos que Dios me ha dado, y para que, pues tanto contra mi voluntad y forzosamente he empeñado y empobrecido hacienda que os tengo de dejar, que por mi culpa y por dejar de hacer lo que debía y podía, no os dejase menos herencia que de mis padres heredé, he determinado de ejecutarla, como en Madrid os lo dije y a los de mi Consejo, y de dejaros, como es razón, durante mi ausencia en mi lugar, para que gobernéis estos Reinos. Y no embargante que vuestra edad es poca para tan gran cargo, todavía se han visto algunos de no mayor edad que por su ánimo, virtud y buena determinación se han mostrado tales, que sus obras han sobrepasado su poca edad y experiencia. Y así, hijo, es necesario que os esforcéis y os encomendéis a Dios para que El os favorezca, de manera que le podáis servir en ello y juntamente ganar honra y fama perpetua, y a mi vejez me deis tal reposo y consentimiento, que yo tenga muy mucha causa de dar gracias a Dios, de haberme hecho padre de tal hijo […].
Instruccions de Palamós de carles V al seu fill Felip, 1543
-
De què es disculpa Carles V al seu fill?
-
Quins consells li dona?
11. Carles V tenia una cort itinerant, però Felip II la va fer permanent. Què vol dir, això?
12. Què creus que vol dir que a l'imperi de Felip II no es ponia mai el sol? Com va aconseguir un domini tan extens?
13. Les illes Filipines van ser colònia hispànica. D'on et sembla que prové el seu nom?
14. Quina era la situació econòmica de la monarquia dels Àustries Majors?
15. Com es finançaven les expedicions de conquesta al continent americà?
16. Com s'ho van fer els conqueridors espanyols per aconseguir dominar societats tan organitzades i riques en poc temps?
17. Com s'organitzava la societat americana? Qui eren els criolls?
18. Fixa't en el gràfic i el text que tens a continuació i respon les següents preguntes:
-
Entre quins anys es van produir les majors exportacions de metalls preciosos americans?
-
Quina és la idea principal del text escrit per Luis Capoche? De quina manera descriu les condicions de treball a les mines del Potosí?
-
Com relacionaries aquest text amb les denúncies de Bartolomé de las Casas i altres missioners?
