6. L'Alta Edat Mitjana

A Europa, la segona meitat del segle IX i el segle X es van caracteritzar per la divisió i la inseguretat. La desaparició de l'Imperi carolingi va debilitar el poder polític i la capacitat defensiva del territori, fet que va facilitar una segona onada d'invasions. Tres nous pobles invasors van assolar Europa:

Els vikings procedien d'Escandinàvia i les seves incursions van provocar el pànic entre els habitants de tot el continents. Van crear assentaments a les Illes Britàniques, el nord de França i el sud d'Itàlia.
Els magiars o hongaresos provenien de les estepes asiàtiques. Es van establir a l'est d'Europa, on van fundar el regne d'Hongria.
Els sarraïns eren pirates musulmans que van protagonitzar molts saquejos i pillatges al llarg de les costes mediterrànies europees.

Després de la disgregació de l'Imperi carolingi, tota Europa es va dividir en nombrosos regnes. Els reis eren molt dèbils i no tenien exèrcits ni mitjans per protegir els seus regnes. Com que no disposaven de la protecció del rei, els camperols van buscar la dels nobles (comtes, ducs, marquesos...) que tinguessin un exèrcit propi i un castell on la població de la zona es pogués protegir en cas que fos atacada. A canvi de protegir-los, el noble exigia als camperols que se sotmetessin completament a la seva autoritat. D'aquesta manera, els camperols es van convertir en serfs dels nobles.

Aquesta situació va donar lloc a l'aparició del feudalisme, un nou sistema social que es va desenvolupar durant els segles IX i X, l'alta Edat Mitjana o primera etapa.

Cada gran noble assolia el domini total de les seves terres. El poder reial es limitava als territoris que controlava directament, com si fos un noble més.
Mitjançant un pacte de vassallatge, els nobles esdevenien vassalls del rei. En la cerimònia d'homenatge, els nobles juraven fidelitat al rei, així com ajuda militar i consell en el govern. A canvi, el rei els concedia protecció i una porció de terra, el feu.
Els nobles podien ser vassalls entre ells també. Els nobles menys importants juraven fidelitat a un gran noble a canvi d'un feu petit.

Aquest sistema va provocar guerres freqüents. Alguna vegada, un o diversos nobles deixaven de reconèixer l'autoritat del rei i lluitaven contra ell. D'altres, era el rei qui intentava apropiar-se per la força de les terres d'algun noble. També eren molt freqüents les lluites entre nobles.

A cada feu hi havia un castell, que era la residència del senyor, diversos poblets on vivien els camperols que depenien del senyor i terres de conreu, pastures i boscos. Als seus feus, els senyors impartien justícia i cobraven impostos. Els camperols havien de pagar impostos quan feien servir el molí, el forn i la premsa, que eren propietat del senyor. A més a més, els senyors cobraven impostos als comerciants que atravessaven els seus dominis (peatge) i que creuaven els ponts (pontatge).

Nobles (bellatores)

La seva activitat principal era la guerra, i lluitaven a cavall, tot i que es distingeix l'alta noblesa de grans magnats, i la baixa noblesa de cavallers, posseïdors més modestos de terres.

Els fills dels nobles començaven l'educació militar des que eren petits, servint com a patges o escuders d'un noble important amb el qual aprenien tècniques de combat. A la majoria d'edat eren armats cavallers. En cas de guerra, el rei convocava els cavallers i els demanava ajuda militar, de manera que havíen d'entrenar contínuament per estar sempre preparats. Un de les formes d'entrenament més importants eren els tornejos. La resta del seu temps l'ocupaven en banquets i festes. Fixa't, si no, en aquesta història!

Les dones tenien la funció de casar-se i tenir fills que asseguressin el llinatge. Per a això, els matrimonis els concertaven els pares. Dirigien la vida dels servents, educaven els nens més petits, brodaven i teixien, Rarament sortien del castell i estaven totalment sotmeses al seu marit. Les dones que es quedaven solteres ingressaven en monestirs.

Clergues (oratores)

Eren els monjos, les monges i els sacerdots.

El Papa de Roma era el cap de l'Església i tenia molta influència perquè podia excomunicar els reis que no es comportaven adeqüadament. Això era un càstig molt greu, perquè si un rei era excomunicat, els seus súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.

Per sota del Papa, l'Església estava dividida en dues branques: el clergat secular (bisbes i sacerdots) i el clergat regular (frares, monjos i monges que vivien en monestirs). També podem distingir el clergat en alt clergat (bisbes, abats i abadesses) i baix clergat (sacerdots, monjos i monges). Normalment, aquesta diferència venia donada per l'origen: bellatores (alt clergat) o laboratores (baix clergat).

Tercer estat (laboratores)

Eren majoritàriament camperols, tot i que també hi havia artesans i comerciants. Molt pocs camperols eren propietaris de terres, la majoria vivien en un feu i treballaven les d'un senyor. Alguns d'aquests eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l'autoritat d'un senyor i treballaven per ell al camp o fent les feines domèstiques a canvi d'alimentació (criats i cirades). L'única diferència entre un esclau i un serf era que el serf tenia dret a la vida i l'esclau era propietat directa d'un senyor. Altres eren camperols lliures i podien abandonar el feu i tenir autonomia personal però treballaven als masos de la senyoria a canvi d'una part de la collita. També havien de donar un 10% de la collita a l'Església, el delme.

La societat feudal es va dividir en tres grups anomenats estaments:

Els nobles i els clergues eren estaments privilegiats. Això significa que els membres que en formaven part tenien un seguit d'aventatges: no pagaven impostos, no feien treballs manuals, controlaven els càrrecs més importants de l'administració...

El poder de l'Església

Durant l'Edat Mitjana, el cristianisme era la religió de la majoria dels europeus i un dels elements que va contribuïr amb més força a formar una civilització comuna. Per això, el conjunt de països i regions de l'actual Europa rebia el nom de cristiandat. Entre els segles XI i XII, la cristiandat va anar ampliant les seves fronteres.

L'Esgésia intervenia en gairebé tots els aspectes de la vida: els ritus com el bateig o el casament, la missa obligatòria dels diumenges, el dejuni de la quaresma, la confessió, etc. Les campanes de les esglésies regulaven les tasques quotidianes i les hores de feina dels camperols.

L'Església exercia el seu poder polític a través de la intervenció dels papes en els assumptes dels estats cristians, i el seu poder militar a través de la creació d'exèrcits que combatien per motius religiosos, com les croades.

Les croades van ser intervencions militars organitzades pel Papa i els reis europeus per conquerir Terra Santa als musulmans, i van tenir lloc entre els segles XI i XII. Aquestes sanguinàries guerres van provocar grans matances de població, saquejos i destrucció, tot i que també van afavorir el contacte i el desenvolupament del comerç entre les dues ribes del Mediterrani.

A més a més, tant l'Església com les autoritats vigilaven que, dins els mateixos regnes cristians, ningú no propagués creences contràries a les oficials. Qualsevol desviació de la doctrina catòlica romana era considerada una heretgia. Una de les heretgies més importants va ser la dels càtars occitans, que defensaven l'existència de dos déus, un del bé i un del mal. A principis del segle XIII, el Papa va declarar una croada contra els càtars, que van quedar pràcticament exterminats.

Activitats

1. Llegeix els primers sis paràgrafs d'aquest apartat i completa aquest esquema.

2. Defineix els següents conceptes:

a. Feudalisme

b. Feu

c. Estament

d. Privilegiat

e. Llinatge

f. Serf

3. Agrupeu-vos de tres en tres i prepareu una breu representació d'una cerimònia d'homenatge.

4. Mira aquest vídeo i completa l'esquema de la societat feudal (fotocòpia).

5. Redacta sis o set línies imaginant com es vivia a:

a. Un castell

b. Un monestir

c. Una casa camperola

6. D'on creus que prové el terme cavaller?

7. Creus que avui l'excomunió tindria conseqüències polítiques per als governants?

8. Dibuixa una piràmide de la societat estamental.

9. Llegeix aquest text i contesta les preguntes:

La submissió de l'home va ser reemplaçada per un contracte prudencialment detallat. El vassall va prometre no només ajudar, sinó que també es va comprometre a no perjudicar. En aquestes clàusules, la seguretat (jurada després de la fe) autoritzava el senyor, en cas d'incompliment, l'embargament de determinades penyores.

Per definició, el deure primordial era l'ajuda de guerra. L'home ha de servir en persona, a cavall i amb el seu arnès complet. Tot i això, rarament compareix sol. A més dels seus propis vassalls, si en té, que s'agruparien sota la seva bandera, comoditat, perstigi i costum l'obliguen a fer-se seguir per diversos escuders. Per contra, en el seu contingent generalment no s'inclouen soldats a peu.

Amb freqüència, el vassall també és obligat a tenir guarnició en el castell senyorial.

A. ISLA FREZ, L'Europa dels carolingis, 1995 (adaptació al català)

a. Explica a què fan referència les dues expressions subratllades al text.

b. Quin era el servei que oferia el vassall? A canvi de què?

c. Què podia fer el senyor feudal si el seu vassall no complia la seva part de l'acord?

10. Fixa't en aquest vídeo i expica a la teva llibreta quina era la beguda principal de l'Edat Mitjana i per què.