2. L'imperi bizantí

L'imperi romà d'Orient, més ric que el d'occident, va aconseguir resistir les invasions germàniques i va acabar rebent el nom d'Imperi bizantí. La seva capital era Constantinoble (antigament anomenada Bizanci).

L'època de més esplendor d'aquest imperi va ser la de l'emperador Justinià i l'emperatriu Teodora, que van governar entre el 527 i el 565. El seu objectiu era reconstruir l'antic Imperi romà, pera la qual cosa es van llançar a la conquesta de moltes terres que havien format part de l'Imperi romà d'Occident abans de les conquestes germàniques, com el nord d'Àfrica o part de la península ibèrica i Itàlia.

La mort de Justinià va suposar l'inici de la decadència de l'Imperi bizantí i de les pèrdues territorials. A principi del segle XV, ja només Constantinoble estava en mans bizantines, però el 1453 la ciutat va caure en mans turques, posant fi a l'Imperi bizantí.

Mosaic_of_Justinianus_I_-_Basilica_San_V

Theodora_mosaic_-_Basilica_San_Vitale_(Ravenna)_v2.jpg

A l'Imperi bizantí les ciutats van continuar tenint una gran importància. Ciutats com Constantinoble, Efes o Tessalònica eren considerades de les més importants de l'època. La prosteritat econòmica de l'imperi depenia en gran part del comerç mediterrani i de les grans rutes que unien l'actual Europa amb Àsia i Àfrica. De fet, les monedes bizantines van arribar a ser el prinicpal mitjà de pagament a la zona del Mediterrani.

Poc a poc, la cultura grega va anar prenent més pes a l'imperi que no pas la romana. El grec va susbstituir el llatí com a llengua oficial i l'església bizantina es va anar allunyant cada vegada més de la romana fins que el 1054 es van separar definitivament en el que anomenem Cisma d'Orient. L'Església romana o catòlica va seguir sota l'autoritat del Papa, mentre que l'Església bizantina o ortodoxa seguia el Patriarca de Constantinoble. Actualment, el cristianisme ortodox és majoritari a països com Rússia, Lituània, Bielorússia, Romania, Grècia i Macedònia.

Al centre del distanciament entre l'Església d'Orient i la d'Occident hi havia la iconoclastia, és a dir, el rebuig al culte a les imatges sagrades. Aquesta tendència iconoclasta era seguida per la religió jueva, l'incipient islam i també el cristianisme oriental, mentre que el cristianisme occidental era de gran importància la veneració de les imatges.

L'imperi bizantí va desenvolupar un art molt ric i sumptuós. Com que la religió tenia un paper molt important, la major part de l'art que conservem actualment és religiós. L'art bizantí rebia influència grecorromana i persa, ja que l'imperi feia de pont cultural entre occident i orient.

Es tracta d'un art força recarregat i luxós, amb molt elements brillants i colorits. Era molt habitual l'ús del pa d'or, una làmina d'or molt fina que servia per decorar. Els principals elements de l'art bizantí eren l'arquitectura i els mosaics.

En arquitectura, destaquen les esglésies de planta grega (planta en forma de creu amb tots els braços de la mateixa mida), coronades per una gran cúpula sostinguda sobre petxines que creava un espai molt ampli a l'interior de les basíliques. A vegades, fins i tot es combinaven diverses cúpules. Les claraboies deixaven passar la llum i creaven interiors lluminosos.

Predomina l'arc de mig punt, una influència de l'antic art romà. Els capitells solen ser de marbre i molt decorats amb ornaments naturalistes. L'interior dels edificis es decorava amb pintures, però sobretot amb mosaics. El disseny dels mosaics solia ser senzill però molt vistós, de color clars i càlids que donaven un aire misteriós als interiors. La temàtica solia ser religiosa, i les imatges que representaven servien per explicar als fidels la història i la grandiositat de Crist a través de motius vegetals, ornamentals o animals.