2n ESO
2. L'ampliació del món conegut
A principis del segle XV, el món que coneixien els europeus es limitava al mar Mediterrani i les terres que envoltaven el mar Negre. Sabien que existien Japó, l'Índia i la Xina, però en tenien un coneixement molt imprecís. Malgrat tot, les economies més potents de l'època eren la xinesa i l'Índia, i els europeus depenien del comerç asiàtic per a obtenir productes de luxe com seda, perfums o espècies, que intercanviaven per metalls preciosos, entre altres coses.
El tràfic comercial amb l'Orient s'articulava mitjançant una ruta terrestre, la Ruta de la Seda, i diverses rutes marítimes que recorrien l'oceà Índic, els golf Pèrsic i el mar Roig per acabar als ports de Síria i Alexandria, a Egipte.
Àsia i Àfrica el segle XVI
El segle XVI, la Xina era l'imperi més gran i poblat del món, i la seva administració es remuntava a més de mil anys enrere. Dividim la història de Xina en períodes marcats per la dinastia dominant des de l'Edat Antiga. L'imperi Mogol, fundat per Gengis Khan i considerat l'imperi contigu més gran de la història, el segle XVI es trobava just darrere del xinès pel que fa a dimensions i riquesa. Cal destacar també a Àsia els pròspers principats costaners de l'Índia, Japó i Indonèsia.
Per altra banda, l'Àfrica sub-sahariana era una regió pròspera. Era la productora d'or més gran i comptava amb immenses planes de pastura. Hi hem de destacar les ciutats de Tombuctú, els regnes del Congo i Etiòpia, i els imperis de Wòlof i Songhai.
L'Amèrica precolombina
Amèrica es va desenvolupar aïllada de la resta dels continents europeus durant mil·lenis, en els quals van sorgir pobles i civilitzacions de gran varietat cultural i lingüística. Tot i que la majoria del continent estava habitat per petits pobles de caçadors i recol·lectors, coneixem també l'existència de tres grans civilitzacions en el moment de l'arribada dels europeus (és el que anomenem època precolombina):
Les illes canàries
La població autòctona de les illes canàries tenia el seu origen en les poblacions berbers del nord d'Àfrica. Els guanxes s'organitzaven en tribus que formaven petits regnes independents entre si dins de cada illa. Tot i que coneixien l'agricultura de cereals, es dedicaven a la ramaderia. També sabem que eren politeístes i que van dur a terme art rupestre i inscripcions alfabètiques.
A principis del segle XV nobles normands van iniciar la conquesta d'algunes illes, i a mitjans de segle van vendre les seves possessions canàries a nobles castellans. La resta d'illes van ser conquerides a finals del segle XV per part dels Reis Catòlics.
La conquesta de les illes canàries va suposar la pràctica desaparició de la cultura nativa canària i l'enfonsament demogràfic de la població local.
Noves rutes portugueses i espanyoles cap a Àsia
Quan Constantinoble va caure a mans dels turcs el 1453, l'antiga Ruta de la Seda va quedar interrompuda i els europeus es van veure forçats a buscar noves rutes, aquesta vegada marítimes, per tal d'arribar a Àsia a comerciar. Això va ser possible gràcies a instruments de navegació com l'astrolabi o la brúixola i el desenvolupament de les caravel·les i els galions. Aquestes naus eren més grans i tenien més velam, la qual cosa permetia navegar de manera més ràpida i segura i, per tant, recórrer llargues distàncies i endinsar-se en alta mar.
Els portuguesos van iniciar les seva expansió amb la ocupació de Ceuta el 1415 i més tard Madeira, les Açores i Cap Verd. El 1488 van aconseguir arribar al cap de Bona Esperança, al sud d'Àfrica, i el 1498, Vasco da Gama ja va aconseguir arribar a la costa de l'Índia. Durant el segle XVI, Portugal va tractar de controlar les rutes de l'oceà Índic creant fortaleses i factories a les costes asiàtiques i africanes.
A Portugal hi vivia un navegant genovès, Cristòfor Colom, que, seguint les teories de l'esfericitat de la Terra formulades a l'antiguitat, va proposar al rei arribar a Àsia viatjant cap a l'oest. Com que el rei portuguès va rebutjar la proposta, Colom es va oferir als Reis Catòlics, els quals van accedir a finançar la seva expedició. La condició era que Colom es podia quedar un 10% de les riqueses que hi trobés i se'l nomenaria virrei de la zona on arribés.
Cristòfor Colom va salpar del port de Palos, a Huelva, el 3 d'agost de 1492 amb una flota composta per dues caravel·les, la Pinta i la Niña, i una nau, Santa María. Va fer escala a les illes Canàries a principis de setembre i el 12 d'octubre van arribar a les Bahames, on es va fer el primer contacte amb la població nativa americana. Després d'arribar a Cuba i La Española (Santo Domingo), Colom va tornar a Europa per notificar el descobriment de la nova ruta, convençut que havia arribat a Àsia.
Els Reis Catòlics van finançar més viatges de Colom en els anys següents, tot i que molestos amb la seva gestió com a virrei i els escassos beneficis de les seves exploracions.
Per tal d'evitar rivalitats entre la Monarquia Hispànica i Portugal, les dues monarquies van signar el 1494 el Tracat de Tordesillas, segons el qual es repartien l'oceà en àrees d'influcència. D'aquesta manera, els portuguesos van poder arribar a les costes de Brasil el 1500, on van fundar els seus primers establiments a Amèrica. A través de l'exploració espanyola de l'istme de Panamà per buscar or, el 1513 els europeus van desobrir l'oceà Pacífic, la qual cosa va permetre la primera volta al món, capitanejada per Fernao de Magalhaes i Juan Sebastián Elcano entre 1519 i 1522.
Després de l'exploració de les illes del Carib i de Panamà es va procedir a la seva conquesta per obtenir-ne riqueses per a la Corona, especialment metalls preciosos, saquejant les poblacions indígenes i sometent-les a trabells forçats. Les malalties portades pels europeus, per a les quals els natius americans no en tenien defenses, van provocar una gran mortaldat.
Es van crear institucions colonials amb l'objectiu de gestionar el comerç i l'emigració als nous territoris, i vetllar pels interessos de la Corona. A causa de la llunyania, aquestes institucions van assumir àmplies competències econòmiques, administratives i judicials.
Davant les denúncies d'alguns missioners pel tracte extremadament violent que es feia als indígenes, es van publicar el 1512 les Lleis de Burgos, que consideraven els indígenes persones lliures que havien de ser instruïdes en la fe catòlica.
En la isla Española, que fué la primera, como dijimos, donde entraron cristianos e comenzaron los grandes estragos e perdiciones destas gentes e que primero destruyeron y despoblaron, comenzando los cristianos a tomar las mujeres e hijos a los indios para servirse e para usar mal dellos e comerles sus comidas que de sus sudores e trabajos salían, no contentándose con lo que los indios les daban de su grado, conforme a la facultad que cada uno tenía (que siempre es poca) (…) Algunos escondían sus comidas; otros sus mujeres e hijos; otros huíanse a los montes por apartarse de gente de tan dura y terrible conversación. Los cristianos dábanles de bofetadas e puñadas y de palos, hasta poner las manos en los señores de los pueblos.
De aquí comenzaron los indios a buscar maneras para echar los cristianos de sus tierras: pusiéronse en armas, que son harto flacas e de poca ofensión e resistencia y menos defensa (por lo cual todas sus guerras son poco más que acá juegos de cañas e aun de niños); los cristianos con sus caballos y espadas e lanzas comienzan a hacer matanzas e crueldades extrañas en ellos. Entraban en los pueblos, ni dejaban niños y viejos, ni mujeres preñadas ni paridas que no desbarrigaban e hacían pedazos, como si dieran en unos corderos metidos en sus apriscos. Hacían apuestas sobre quién de una cuchillada abría el hombre por medio, o le cortaba la cabeza de un piquete o le descubría las entrañas. (…) Otros, ataban o liaban todo el cuerpo de paja seca pegándoles fuego, así los quemaban. Otros, y todos los que querían tomar a vida, cortábanles ambas manos y dellas llevaban colgando, y decíanles: «Andad con cartas.»
(…) Estos perros hicieron grandes estragos y carnecerías. Y porque algunas veces, raras y pocas, mataban los indios algunos cristianos con justa razón y santa justicia, hicieron ley entre sí, que por un cristiano que los indios matasen, habían los cristianos de matar cien indios.”
Bartolomé de las Casas, Brevísima relación de la destrucción de las Indias, segle XVI
Activitats
1. Per què portuguesos i castellans van abandonar la Ruta de la Seda i van iniciar expedicions marítimes?
2. Per què Colom va pensar que, si es dirigia a l'oest, arribaria a Àsia?
3. Com és que el 12 d'octubre no has d'anar a l'escola? Saps si és festiu en alguna altra banda del món?
4. Explica en una línia qui van ser els següents personatges:
-
Genguis Kan:
-
Marco Polo:
-
Vasco da Gama:
-
Cristòfor Colom:
-
Fernando de Magallanes:
-
Juan Sebastián Elcano:
5. Per què avui en dia es parla portuguès a Brasil i espanyol a la resta de l'Amèrica central i sud-Amèrica?
6. Explica tot el que sàpigues de la cultura guanxe.
7. Completa el següent quadre a la teva llibreta:
8. Llegeix el text de Bartolomé de las Casas. Quin tracte rebien els natius americans per part dels colonitzadors? Creus que van deixar de passar després de la publicació de les Lleis de Burgos? I avui en dia, creus que això passa?
