2n ESO
5. El canvi cultural a l'Edat Moderna
L'humanisme i el Renaixement
L'humanisme va ser un corrent intel·lectual caracteritzat per la recuperació i la reinterpretació de la cultura de l'antiguitat clàssica, la valoració de la raó humana i l'antropocentrisme, que desplaçava el teocentrisme medieval. La invenció de la impremta el 1440, una de les fites que marca l'inici de l'Edat Moderna, va jugar un paper essencial en la sifució de llibres, que d'aquesta manera eren més assequibles per a la població, tant pel preu com perquè s'escapaven del domini dels monestirs. Malgrat els notables avenços en farmacologia i medicina, anatomia, geografia, cartografia o botànica, el corrent cultural de l'humanisme va haver de conviure amb una realitat dominada per la religió i, sovint, amb el control i la intolerància inquisitorials.
L'humanisme està lligat a l'aparició del Renaixement, i tots dos van néixer a la península itàlica, on el classicisme era més viu. L'art renaixentista es va caracteritzar per la recuperació dels principis de l'antiguitat grecoromana i per la idea de l'antropocentrisme com a mesura de totes les coses. Aquest moviment va donar en valor, també, la individualitat de l'artista enfront de l'anonimat medieval. L'art del Renaixement s'allunya de la grandiositat del gòtic i l'abundant decoració del gòtic i busca la senzillesa i l'harmonia de Grècia i Roma antigues.

Va inventar la premsa d'impremta.

Va explicar la circulació pulmonar de la sang.

Coneguda com "la Latina" pel seu coneixement de les llengües antigues, va ser educadora dels fills dels Reis Catòlics, experta en filosofia i medicina. Va fundar l'hopital del barri de la Latina a Madrid.

Va inventar la premsa d'impremta.
La figura del mecenes va exercir un important paper en la difussió del Renaixement, ja que la burgesia, els governants i l'Església buscaven prestigi i la propaganda a través del patrocini d'art. El fet que moltes corts de la resta d'Europa volguéssin imitar el paper de mecenes del nou estil artístic va contribuir a la seva expansió, a l'aparició de varietats locals i, fins ti tot, a la seva expansió cap a Amèrica.
Podem distingir dos grans períodes:
-
quattrocento (segle XV): Florència és l'epicentre on s'estableixen les bases del nou art
-
cinquecento (segle XVI): Roma es converteix en la gran capital renaixentista
Arquitectura renaixentista
-
Recuperació dels elements clàssics com
-
Arcs de mig punt
-
Frontons
-
Voltes de canó
-
Columnes clàssiques
-
Cúpules
-
-
Predomini de la línia horitzontal davant la verticalitat gòtica
-
Visió unitària de l'obra (s'ha de poder veure d'una sola vegada, a diferència del gòtic, que ofereix diferents perspectives)
-
Decoració exterior senzilla i austera
-
Recerca de la sensació d'ordre i harmonia
-
Proporcionalitat i equilibri
-
A Espanya, va ser habitual la barreja de l'estil renaixentista amb el gòtic i el musulmà medievals.
Escultura renaixentista
-
Representació de la naturalesa, allunyada d'allò simbòlic
-
Intenta captar l'essència de la persona retratada de manera realista
-
Busca la profunditat mitjançant la perspectiva
-
Inspiració en models escultòrics grecoromans (cànon)
-
A Espanya la temàtica és fonamentalment religiosa
-
Figures destinades al culte
-
Retrats en sepulcres
-
Retaules
-
Façanes
-
-
Materials:
-
Marbre
-
Bronze
-
Fusta
-
Pintura renaixentista
-
Barnca més important del Renaixement
-
Gran interès pel cos humà i el nu
-
Retorn al cànon i la teàtica clàssiques
-
A Espanya, la temàtica és diferent:
-
Religiosa
-
Retrats
-
-
Estil atípic de El Greco (figures allargades i colors freds)
-
Recerca de la profunditat
-
Perspectiva central
-
Estructura piramidal
-
Atenció al paisatge
-