5. El canvi cultural de l'Edat Moderna

5. El canvi cultural a l'Edat Moderna

L'humanisme i el Renaixement

L'humanisme va ser un corrent intel·lectual caracteritzat per la recuperació i la reinterpretació de la cultura de l'antiguitat clàssica, la valoració de la raó humana i l'antropocentrisme, que desplaçava el teocentrisme medieval. La invenció de la impremta el 1440, una de les fites que marca l'inici de l'Edat Moderna, va jugar un paper essencial en la sifució de llibres, que d'aquesta manera eren més assequibles per a la població, tant pel preu com perquè s'escapaven del domini dels monestirs. Malgrat els notables avenços en farmacologia i medicina, anatomia, geografia, cartografia o botànica, el corrent cultural de l'humanisme va haver de conviure amb una realitat dominada per la religió i, sovint, amb el control i la intolerància inquisitorials.

L'humanisme està lligat a l'aparició del Renaixement, i tots dos van néixer a la península itàlica, on el classicisme era més viu. L'art renaixentista es va caracteritzar per la recuperació dels principis de l'antiguitat grecoromana i per la idea de l'antropocentrisme com a mesura de totes les coses. Aquest moviment va donar en valor, també, la individualitat de l'artista enfront de l'anonimat medieval. L'art del Renaixement s'allunya de la grandiositat del gòtic i l'abundant decoració del gòtic i busca la senzillesa i l'harmonia de Grècia i Roma antigues.

Johanes Gutenberg

Va inventar la premsa d'impremta.

Miquel Servet

Va explicar la circulació pulmonar de la sang.

Beatriz Galindo

Coneguda com "la Latina" pel seu coneixement de les llengües antigues, va ser educadora dels fills dels Reis Catòlics, experta en filosofia i medicina. Va fundar l'hopital del barri de la Latina a Madrid.

Johanes Gutenberg

Va inventar la premsa d'impremta.

1/6

La figura del mecenes va exercir un important paper en la difussió del Renaixement, ja que la burgesia, els governants i l'Església buscaven prestigi i la propaganda a través del patrocini d'art. El fet que moltes corts de la resta d'Europa volguéssin imitar el paper de mecenes del nou estil artístic va contribuir a la seva expansió, a l'aparició de varietats locals i, fins ti tot, a la seva expansió cap a Amèrica.

Podem distingir dos grans períodes:

quattrocento (segle XV): Florència és l'epicentre on s'estableixen les bases del nou art
cinquecento (segle XVI): Roma es converteix en la gran capital renaixentista

Arquitectura renaixentista

Recuperació dels elements clàssics com arcs de mig punt, frontons, voltes de canó, columnes o cúpules.
Predomini de la línia horitzontal davant la verticalitat gòtica
Visió unitària de l'obra (s'ha de poder veure d'una sola vegada, a diferència del gòtic, que ofereix diferents perspectives)
Decoració exterior senzilla i austera
Recerca de la sensació d'ordre i harmonia
Proporcionalitat i equilibri
A Espanya, va ser habitual la barreja de l'estil renaixentista amb el gòtic i el musulmà medievals.

Escultura renaixentista

Representació de la naturalesa, allunyada d'allò simbòlic
Intenta captar l'essència de la persona retratada de manera realista
Busca la profunditat mitjançant la perspectiva
Inspiració en models escultòrics grecoromans (cànon)
A Espanya la temàtica és fonamentalment religiosa
- Figures destinades al culte
- Retrats en sepulcres
- Retaules
- Façanes
Materials: marbre, bronze o fusta

Pintura renaixentista

Branca més important del Renaixement
Gran interès pel cos humà i el nu
Retorn al cànon i la temàtica clàssiques
A Espanya, la temàtica és diferent:
- Religiosa
- Retrats
Estil atípic de El Greco (figures allargades i colors freds)
Recerca de la profunditat
- Perspectiva central
- Estructura piramidal
- Atenció al paisatge

L'empirisme i el racionalisme

L’època del Barroc, al segle XVII, continua alguns ideals del Renaixement i de l’humanisme, com l’interès per l’ésser humà i el coneixement. Però ara, en un context de crisi i canvis (reforma protestant, guerra dels 30 anys, fam i epidèmies), triomfen noves idees: l’empirisme de Francis Bacon, que defensa que el coneixement prové de l’experiència i l’observació, i el racionalisme de René Descartes, que defensa la raó com a eina per entendre el món. Gràcies a aquestes noves corrents filosòfiques, neix la ciència moderna, amb científics com Galileu en astronomia o Newton en física. Aquests avenços i descobriments van ser rebutjats i condemnats per l'Església catòlica. Per exemple, Galileu, que assegurava que la Terra gira al voltant del Sol, va ser jutjat per la Inquisició i condemnat a retractar-se i la reclusió perpètua a casa seva.

L'art barroc va ser el reflex d'aquesta Europa convulsa i va ser utilitzat especialment per la Contrareforma, com a mètode de propaganda de la doctrina catòlica. L'art va buscar enlluernar l'espectador recorrent al moviment, l'exagenració, els contrastos, l'ostentació i la sumptuositat. A nivell tècnic, el barroc va ser una continuïtat del renaixement, però amb una sensibilitat diferents, molt més intensa. Es va abandonar l'equilibri classicista i el seu ideal de bellesa, i es va optar per l'expressivitat desequilibrada i la teatralitat en les emocions i els sentiments.

Activitat

Escull una obra del Renaixement o del Barroc i, tenint en compte el que hem après a classe i la informació que trobaràs a internet, elabora un comentari per presentar als teus companys. En aquest enllaç pots trobar un model de comentari.

Tingues en compte que hauràs de fer referència als següents elements:

Context històric general
Autor i breu biografia de l'autor
On, quan i per què es va crear aquesta obra? Context històric concret.
Descripció de l'obra
Característiques renaixentistes o barroques de l'obra
Lloc de conservació actual de l'obra