2n ESO
4. El segle francès
Àustries Menors: el declivi de la Monarquia Hispànica
Els Àustries del segle XVII, Felip III, Felip IV i Carles II, van introduir la figura privat o favorit, una persona de confiança en què el monarca delegava el govern.
Durant el regnat de Felip III, el privat més important va ser el duc de Lerma. Es va posar fi a la rivalitat amb Anglaterra i es va signar una treva amb les Províncies Unides. El favorit de Felip IV va ser el comte-duc d'Olivares, que va treballar per millorar la situació militar de la monarquia creant un exèrcit permanent amb les aportacions de tots els territoris de la corona, no només de Castella com fins aleshores. Catalunya i Portugal s'hi van negar.
Aquesta negativa es va sumar a conflictes anteriors, que van portar a la separació de Portugal i els seus territoris colonials i una guerra a Catalunya coneguda com la guerra dels Segadors (1640-1652). Aquesta guerra es va iniciar amb la revolta del Corpus de Sang, un aixecament camperol contra la presència de soldats castellans. Les institucions catalanes van demanar ajuda a França i Catalunya va quedar sota domini francès fins que es va rendir i va tornar l'obediència a Felip IV després de perdre el Rosselló i la Cerdanya.
Felip IV es va implicar també en l'anomenada guerra dels Trenta Anys, que es va iniciar quan els protestants bohemis es van rebel·lar contra el catòlic Ferran II d'Habsburg. França va donar suport als rebels i la victòria protestant acordada a la Pau de Westfàlia el 1648 va confirmar la fi de l'hegemonia hispànica a Europa i l'inici de l'hegemonia francesa.
El fill de Felip IV, Carles II, va ser un monarca amb greus malalties a causa de generacions de matrimonis entre familiars. Durant el seu regnat es van succeir diversos vàlids i es van perdre nous territoris a Europa, però el principal problema polític va arribar al final del seu regnat: la seva mort sende descendència va fer esclatar un conflicte successori conegut com a "guerra de successió espanyola".
Tot i que, abans de morir, Carles II havia nombrat successor a Felip d'Anjou, nét del rei francès Lluís XIV i de la casa dels Borbó, els territoris d'Aragó, Catalunya, València i Balears, amb el suport d'Anglaterra, Àustria i Holanda, consideraven que el successor natural era Carles d'Àustria. Per una banda, perquè era de la mateixa família i, per l'altra, perquè no volien que la Monarquia Hispànica caigués en mà d'un Borbó centralista aliat de França. La guerra va esclatar el 1701 i es va signar la Pau d'Utrech el 1713, per la qual Felip d'Anjou era proclamat rei d'Espanya. Malgrat la pau a Europa, la guerra va continuar a la península fins que l'11 de setembre de 1714, després d'un llarg setge, , la ciutat de Barcelona es va rendir a les tropes borbòniques.
El nou rei, Felip V, va reformar l'estructura política espanyola seguint el model absolutista francès, de manera que va suprimir els sistemes d’autogovern de la corona d’Aragó a través dels Decrets de Nova Planta i va centralitzar el regne, establint el castellà com a única llengua oficial.
El Rei Sol, un monarca absolut
Hi va haver territoris on es van mantenir sistemes parlamentaris basats en el control del govern per part del Parlament, com Venècia o les Províncies Unides o Anglaterra.
La victòria de França en les seves disputes amb la Monarquia Hispànica la van convertir en la primera potència europea. Pocs anys abans, després de la mort de Lluís XIII, va accedir al tron amb només 4 anys.Per tant, fins a la seva majoria d'edat la reina regent va ser la mare Anna d'Àustria (filla de Felip III i néta de Felip II), però qui realment va governar va ser el favorit, el cardenal Mazarino.
Lluís XIV, conegut com "el rei Sol", és l'exemple més clar de monarquia absoluta, caracteritzada per:
-
Centralització del poder en la corona i la cort reial
-
Consolidació d'exèrcits permanents professionalitzats
-
Millora de la capacitat recaptadora de la Hisenda Reial
Lluís XIV va ampliar el refugi de caça del su pare a Versalles i hi va traslladar la cort, de manera que va convertir el palau en l'epicentre de la vida cultural, artística i social del país.
La situació a Europa i Espanya durant el segle XVII
Pel que fa les colònies, els dominis castellans i portugesos a Amèrica es van veure reduïts per la intrusió d'expedicions de conquesta angleses, franceses i neerlandeses. A més de traficar amb metalls preciosos, el comerç transanlàntic es va obrir a productes que van canviar les pautes de consum europeu, com el cacau, el sucre, el tabac i el cafè, a través del monocultiu a Amèrica de grans latifundis treballats amb mà d'obra esclava. Així, Portugal va perdre el monopoli del comerç d'esclaus que havia tingut durant el segle XVI.
A Europa, durant la primera meitat del segle XVII es va interrompre el ritme de recuperació demogràfica del segle anterior a causa d'una alta mortaldat. Les principals causes d'aquest fenòmen son les males collites, les successives guerres, les epidèmies i les males condicions higièniques. Tot plegat, va donar lloc a un alt descontentament social, sobretot pel que fa al reclutament forçós de soldats i els elevats impostos que es requerien per mantenir els exèrcits. Així doncs, es van donar motins de fam a les ciutats i rebel·lions de camperols al camp.
A Espanya, després de l'expulsió dels jueus, les conversions forçoses i la hipervigilància de la Inquisició, durant el regnat de Felip III es va decretar l'expulsió de la població morisca. Així, la diversitat de la península va quedar reduïda al poble gitano , marginats per ordenances legals, i als descendents dels conversos. A partir d'aleshores, les persecucions de la Inquisició es van limitar bàsicament als suposats casos de bruixeria o a la sospita d'homosexualitat.
L'economia espanyola va viure un període de forta crisi durant gairebé tot el segle XVII, i les bancarrotes de la corona eren constants. L'artesania, el comerç i l'agricultura es van veure afectades per aquesta situació, i a les ciutats molta gent es veia forçada a exercir la prostitució, la mendicitat o la delinqüència. Tot plegat va agreujar el fenòmen del bandidatge, fomentat per famílies nobles que contractaven soldats desertors, camperols pobres o delinqüents per resoldre les seves rivalitats.
Activitats
1. Explica qui son els Àustries Majors i qui son els Àustries Menors, i explica per què creus que reben aquest nom.
2. Fes una llista dels reis de la Monarquia Hispànica des dels Reis Catòlics i classifica'ls segons si pertanyen a la casa Trastàmara, a la casa d'Àustria o a la casa Borbó. De quina dinastia formen part els reis actuals de l'estat espanyol?
3. Analitza la lletra de la cançó original del segle XVII que tens a continuació i respon les preguntes:
Ai ditxosa Catalunya qui t'ha vista rica i plena! Ara el rei nostre senyor declarada ens té la guerra. Lo gran comte d'Olivar sempre li burxa l'aurella: “Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra”.
Contra de los catalans ja ho veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riudarenes, n'han cremada una església que Santa Coloma es deia, cremen albes i casulles los calzes i les patenes. I el Santíssim Sagrament alabat sigui per sempre. Mataren un sacerdot mentres que la missa deia. Mataren un cavaller a la porta de l'iglésia, Don Lluís de Furrià i els àngels li fan gran festa. El pa que no era blanc deien que era massa negre, lo daven an els cavalls sols per assolar la terra. Lo vi que no era bo etgegaven les aixetes, lo tiraven pels carrers sols per a regar la terra. A presència dels seus pares deshonraven les donzelles.
En daven part al virrei del mal que aquells soldats feien: “Llicència els he donat io molta més se'n poden pendre”. A vista de tot això s'és esvalotat la terra. Entraren a Barcelona mil persones forasteres, entren com a segadors com érem a temps de sega. De tres guàrdies que n'hi ha ja n'han morta la primera. En mataren el virrei a l'entrant de la galera. Mataren els diputats i els jutges de l'Audiència. Anaren a la presó donen llibertat als presos. Lo bisbe els va beneir amb la mà dreta i esquerra: “Ont és vostre capità, a ont és la vostra bandera?” Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: “ Aquí és nostre capità aquí és nostra bandera. A les armes catalans que us han declarat la guerra”
-
Qui era el comte d'Olivar?
-
Quins fets atribueix la cançó als soldats castellans?
-
Qui va entrar a Barcelona? Què van fer-hi?
-
Quina part del text correpon al Corpus de Sang?
-
A què creus que va donar origen aquesta cançó?
4. Quin fet va ser decisiu per a transpassar l'hegemonia europea de la Monarquia Hispànica a França?
5. L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Què celebrem?
6. A Xàtiva, a la Comunitat Valenciana, hi tenen un retrat de Felip V penjat cap per avall. Per què creus que pot ser?
7. A Lluís XIV se li atribuiex la frase "l'estat soc jo". Què creus que volia dir i quina relació té amb la monarquia absoluta?
8. En quina situació econòmica i social es trobava l'Espanya del segle XVII? Quines creus que en van ser les causes?
9. Llegeix aquest poema de Francisco de Quevedo i busca-hi una relació amb el seu context històric.
SALMO XVII
Miré los muros de la patria mía,
si un tiempo fuertes, ya desmoronados
de la carrera de la edad cansados,
por quien caduca ya su valentía.
Salíme al campo; vi que el sol bebía
los arroyos del yelo desatados,
y del monte quejosos los ganados,
que con sombras hurtó su luz al día.
Entré en mi casa; vi que, amancillada,
de anciana habitación era despojos;
mi báculo, más corvo y menos fuerte.
Vencida de la edad sentí mi espada,
y no hallé cosa en que poner los ojos
que no fuese recuerdo de la muerte.