Unitat 7. Els pobles pre-romans de la península ibèrica
Unitat 7. Els pobles pre-romans de la península ibèrica
Geografia i història
1r d'ESO
Unitat 9. La Roma clàssica
Des del segon mil·leni aC, els llatins es van começar a agrupar a la riba del riu Tiber, a la península itàlica. Eren un grup de pobles formats per pastors i pagesos. Per protegir-se dels enemics, els primers pobladors es van instal·lar sobre set turons i el segle VIII aC, els poblats dels set turons es van unir dins una muralla. Així va quedar constituïda la ciutat de Roma.
La llegenda diu que la ciutat de Roma va ser fundada per dos germans bessons anomenats Ròmul i Rem, que van ser abandonats poc després de néixer en un cistell al riu Tíber i alletats per una lloba que els va trobar a la vora del riu. Ròmul, segons la mateixa llegenda, va ser el primer rei de Roma.
Realment, és possible que el cap de la tribu fundadora de la ciutat de Roma s'anomenés Ròmul, i que la data de la fundació de la ciutat fos l'any 753 aC.
L'època de la monarquia (753aC - 509aC)
Durant els primers segles de la seva història, Roma va ser governada per un rei escollit pels representants de les famílies més importants de la ciutat: els patricis. El rei tenia tots els poders, tot i que governava amb l'ajuda d'un senat, una assemblea formada per senadors, que eren els caps de cada una de les famílies més importants.
Al segle IV aC, Roma va caure sota el domini d'un poble no llatí: els etruscos. Els reis etruscos van governar Roma fins el 509 aC.
Activitat 1
Quins són els orígens històrics de Roma? I els llegendaris? Quan es va fundar la ciutat?
Activitat 2
Per què creus que, encara avui en dia, s'anomena a Roma "la ciutat dels set turons"? Escriu el nom dels set turons.
Activitat 3
Qui van ser els primers habitants de Roma? Quina forma de govern tenien?
Activitat 4
Qui eren els etruscos?
L'època de la república (509aC - 27aC)
Després de l'expulsió dels etruscos, es va establir una nova forma de govern: la república.
En llatí "res pública" significa cosa pública, és a dir, tot allò que concerneix a tota la comunitat. Els romans pensaven que els afers públics pertanyien al poble i al senat de Roma ("Senatus Populusque Romanus": SPQR).
Dos cònsols dirigien el govern i l'exèrcit. Aquests cònsols eren els dos magistrats més importants, i els magistrats eren escollits a través de les assemblees de ciutadans, anomenades comicis. El senat, que ja existia en època de la monarquia, era la institució més important de la república i en formaven part representants de les famílies més importants i antics cònsols. Els senadors discutien i aprovaven les qüestions de política exterior, les finances i els assumptes militars.
Durant l'època de la república, els ciutadans de Roma no tenien els mateixos drets. La societat es dividia en dos grans grups: els patricis, una minoria formada per les famílies més riques i poderoses, i que deien que descendien dels fundadors de la ciutat, i els plebeus, que eren la resta.
Al principi, només els patricis tenien tots els drets polítics, com ara ser magistrat i formar part del senat. Per això els plebeus, descontents, van lluitar per igualar la situació. En el segle V aC van aconseguir que un representant, el tribú de la plebs, defensés els seus interessos al senat. D'aquesta manera, les diferències entre patricis i plebeus van anar desapareixent, i en el segle IV aC els plebeus ja podien ser magistrats i senadors.
Durant la república, Roma va conquerir molts territoris del Mediterrani. Alguns d'aquests territoris estaven controlats per Cartago, una potència del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia. Entre romans i cartaginesos hi va haver tres guerres que es coneixen amb el nom de les Guerres Púniques, i que van acabar amb la victòria de Roma.
El segle I aC va começar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns a la república romana. Es van produir diverses revoltes populars i fins i tot una rebel·lió d'esclaus dirigida per Espàrtac.
El poder dels militars va anar augmentant i per aturar el desodre es van formar els triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps.
-
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu.
Després d'una guerra civil, Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir els poders màxims. Un grup de partidaris de la república i dels senadors el va assassinar el 44aC.
-
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi.
Després d'un seguit de guerres, Octavi va aconseguir el control i el 27aC el senat li va concedir màxims poders.
Activitat 5
A partir de les formes de govern que hem estudiat fins ara a Roma, dedueix quina és la diferència principal avui en dia entre una monarquia i una república.
Activitat 6
Quina era la funció del senat durant la república romana?
Activitat 7
Qui es reunia als comicis? Quina era la seva funció?
Activitat 8
Explica els diferents tipus de magistrats que hem estudiat.
Activitat 9
Com va sorgir la figura del tribú de la plebs?
Activitat 10
Qui es va enfrontar a les Guerres Púniques? Com van acabar?
Activitat 11
Explica qui era Juli Cèsar i com va morir.
Activitat 12
Quines creus que són les causes de la fi de la república romana?
L'època de l'imperi (27aC-235dC)
L'any 27aC, Octavi va rebre el títol d'August, que significava escollit pels déus. Així, es va iniciar una nova forma de govern: l'imperi, de manera que Octavi August va ser el primer emperador de Roma. Els emperadors disposaven de tots els poders i conservaven el càrrec tota la vida. El senat va continuar existint, però es limitava a ratificar les decisions de l'emperador.
Els segles I i IIdC, el món romà va assolir el màxim esplendor i poder. Aquest període es coneix amb el nom de pax romana. Un exèrcit molt poderós garantia la pau i defensava les fronteres, que es van expandir encara més que durant la república. Les províncies formaven el conjunt de territoris conquerits per Roma fora de la península itàlica.
A principi del segle IIIdC, l'imperi romà va entrar en crisi: es van abandonar les ciutats, el comerç va col·lapsar i es van produir moltes revoltes socials. En 33 anys (del 235 al 268) es va succeir més de 30 emperadors. Alguns només van regnar uns dies i molts van morir assassinats. A més a més, pel nord, els germànics, als que els romans anomenàven bàrbars, van aprofitar la debilitat de l'imperi per envair-ne les fronteres.
Després de la mort de l'emperador Teodosi l'any, l'imperi es va dividir en dos per facilitar-ne la defensa: l'imperi romà d'occident, amb capital a Roma, i l'imperi romà d'orient, amb capital a Constantinoble. Cadascun tenia institucions i emperadors propis, de manera que van anar evolucionant de forma independent l'un de l'altre fins convertir-se en dos espais ben diferenciats.
A Orient, l'imperi es va mantenir mil anys més sota el nom d'imperi bizantí. A Occident, els emperadors eren molt dèbils i van ser incapaços de frenar els germànics, que van anar creant els seus propis regnes. Molts historiadors consideren que la caiguda definitiva de l'imperi romà d'occident a mans dels pobles bàrbars el 476 suposa la fi de l'Edat Antiga i l'inici de l'Edat Mitjana.
Activitat 13
Quina institució romana s'ha mantingut al llarg de les tres etapes que hem estudiat? Sempre ha tingut la mateixa funció? Explica't.
Activitat 14
Quin emperador va donar inici a l'etapa de l'imperi? Quin sobrenom li van donar?
Activitat 15
Explica el significat dels següents conceptes amb les teves pròpies paraules:
-
pax romana
-
províncies
-
pobles bàrbars
-
imperi bizantí
Activitat 16
Per què es va dividir l'imperi romà després de la mort de Teodosi? Què va passar a cadascun dels dos territoris?
Activitat 17
Quin fet va marcar l'inici de l'Edat Mitjana segons molts historiadors?
Activitat 18
Copia la següents línia del temps a la llibreta i afegeix a sota de cada període els conceptes principals que t'ajudaran a recordar les característiques de l'etapa.
La vida a Roma
La població a Roma es dividia en dos grans grups: els ciutadans i els cno ciutadans.
-
Els ciutadans podien participar en la vida política, ser sacerdots, ser propietaris i casar-se. Es diferenciaven segons la riquesa que tenien: els més rics eren els patricis i, la resta, els plebeus.
-
Els no ciutadans no gaudien de cap d'aquests drets. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus pertanyien a una altra persona, però podien recuperar la seva llibertat i convertir-se en lliberts i l'amo els hi donava, sovint a canvi de diners.
Les dones, independentment de la riquesa que tinguessin o del seu lloc d'origen, mai no van ser considerades ciutadanes i, per tant, no tenien la majoria de drets de què gaudien els homes. Sempre depenien d'un home: primer del seu pare i desprñes pel seu marit. Si el pare moria abans que es caséssin, passaven a ser tutelades per un germà, un tiet, un cosí...
Tot i així, les done spodien tenir propietats, regir negocis i participar en les festes i espectacles. Es pensava que el paper fonamental de les dones era criars els seus fills. Les dones de classes més humils, treballaven al camp, a les botigues, com a llevadores, etc.
Consulta aquest document per conèixer com era la vida quotidiana a Roma.
En aquest vídeo hi trobaràs un recorregut virtual a una domus romana d'una família adinerada.
Les ciutats romanes gairebé sempre seguien el mateix model. Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al voltant de dos eixos principals: el cardo, que anava de nord a sud, i el decumanus, que anava d'est a oest. A la cruïlla d'aquests dos eixos o ben a prop hi havia el fòrum, una plaça central on tenia lloc la vida política (s'hi celebraven els comicis), cultural i social. El fòrum estava porticat i s'adornava amb estàtues dels emperadors i dels veïns il·lustres de la ciutat.
Al voltant del fòrum s'hi solien construir els temples, dedicats a les divinitats de les ciutats. Els edificis per a l'oci eren molt nombrosos, com ara els teatres, els amfiteatres, els circs o les termes. Els monuments commemoratius com els arcs de triomf servien per recordar fets importants i grans victòries. A més a més, tot l'imperi estava ple de vies de comunicació, com ara les calçades i ponts, i d'aqüeductes per fer arribar l'aigua a les poblacions.
L'art romà
Els romans eren uns constructors excel·lents, Una prova d'això és que moltes de les seves obres han arribat fins als nostres dies. Com a arquitectes, van crear tècniques que avui en dia encara fem servir, tot i que hi haguem fet algunes modificacions.
Els edificis romans eren molt sòlids, en part perquè estaven construïts amb dos materials nous: el ciment (barreja de calç i argila) i el formigó (barreja de pedres, sorra, aigua i calç o ciment). També van fer servir elements de construcció nous. Al principi els edificis es tancaven amb cobertes planes de fusta o de pedra. Després, es va estendre l'ús de l'arc, la volta de canó i la cúpula. Aquests elements els van permetre cobrir espais molt més grans.
Els romans decoraven les parets amb pintures i cobrien els terres amb mosaics. Els mosaics s'elaboraven amb petites peces de colors que s'incrustaven en guix fresc. Amb aquestes peces, anomenades tessel·les, dibuixaven ocells, plantes, retrats, formes geomètriques, etc.
Les grans obres arquitectòniques romanes tenien sempre un sentit pràctic, és a dir, es destinaven a satisfer les necessitats de la població. També solien ser monumentals, és a dir, molt grans, perquè els que veiessin els edificis sentissin que els romans eren molt poderosos.
Activitat 19
Quines diferències hi havia entre els ciutadans i els no ciutadans? I entre un llibert i un esclau?
Activitat 20
Quina era la situació de les dones a la Roma clàssica? Creus que totes tenien les mateixes oportunitats?
Activitat 21
Defineix les paraules següents:
-
cardo
-
decumanus
-
fòrum
Activitat 22
Dibuixa a la teva llibreta un arc de mig punt, una volta de canó i una cúpula. Què van permetre, aquestes tècniques?
Activitat 23
Què vol dir que l'arquitectura romana era pràctica i monumental?
Activitat 24
Identifica els elements d'una ciutat romana a les ruïnes de la ciutat romana de Timgad, a Algèria.
Cardo ___
Decumanus ___
Fòrum ___
Temple ___
Arc de Triomf ___
Teatre ___
Termes ___
Activitat 25
Explica la funció de cadascun dels següents elements arquitectònics:
-
Temple
-
Amfiteatre
-
Teatre
-
Circ
-
Termes
-
Arc de Triomf
-
Aqüeducte
.jpg)
La religió romana
Des dels seus inicis, els romans honoraven avantpassats familiars i divinitats rurals. Després de la conquesta de Grècia, Roma va adoptar la mitologia grega, però en va canviar el nom dels déus principals.
A més a més, els romans tenien un petit altar a casa seva on retien culte a altres divinitats: els lars, que eren els genis protectors de la llar; els penats, que eren els déus que asseguraven l'abastament de la casa, i els manes, els esperits dels avantpassats.
El pare de la família era l'encarregat de dirigir el culte domèstic, mentre que els sacerdots eren els encarregats de fer el culte religiós als temples, que generalment consisitia en el sacrifici d'animals.
El segle IdC va néixer una nova religió, el cristianisme, fundat per Jesús de Nazaret a Palestina. Els cristians van ser perseguits pels romans perquè rebutjaven el culte a l'emperador i perquè barrejaven a les esglésies pobres, rics, romans i bàrbars. La situació va canviar quan l'any 313, l'emperador Constantí els va concedir llibertat religiosa i els va permetre fer els seus ritus en públic. L'any 380, l'emperador Teodosi va declarar el cristianisme l'única religió oficial de l'Imperi romà. Es van prohibir la resta de religions i els que adoraven altres déus van ser perseguits.
La romanització de la Península Ibèrica
En el segle VIIaC els cartaginesos van dominar la zona del Mediterrani, també a la Península Ibèrica i les Balears. A les guerres púniques, els romans van vèncer els cartaginesos i van ocupar la Península. Les zones que havien mantingut contactes amb els pobles colonitzadors no van oferir gaire resistència, però els pobles que habitaven el centre, l'oest i el nord peninsular s'hi van resistir. L'any 19aC es va donar per conquerida tota la península, que va rebre el nom d'Hispània.
Els pobles que habitaven la Península abans de la conquesta de Roma van acabar assimilant la cultura romana. Aquest procés rep el nom de romanització.
-
El llatí es va imposar sobre les llengües indígenes.
-
Es van implantar les lleis de Roma.
-
Tot i que van persistir molts cultes indígenes, la major part d'Hispània va adorava els déus romans. A partir del segle II es va començar a estendre el cristianisme.
-
Els romans van impulsar el desenvolupament de les ciutats i van construïr una xarxa molt densa de calçades.
-
L'art romà es va expandir per tota Hispània.
-
Fòrum de la colònia
-
Barri suburbà
-
Teatre
-
Mercat
-
Termes
-
Circ
-
Aqüeductes
-
Fòrum principal
-
Temple
-
Torre Minerva
-
Amfiteatre
-
Vil·les suburbanes
Activitat 26
Explica l'evolució de la religió romana.
Activitat 27
Què eren els lars?
Activitat 28
Quin paper jugaven el pare de família i els sacerdots, en la religió romana?
Activitat 29
Quin és l'origen del cristianisme?
Activitat 30
Quins pobles van habitar la Península Ibèrica abans dels cartaginesos i els romans?
Activitat 31
Defineix i explica les principals característiques de la romanització de la Península Ibèrica.
Activitat 32
Escriu una llista amb tots els elements urbans (edificis, places, teatres, vies de comunicació, etc.) que consideris que feien de Tàrraco una ciutat important. Quins d'aquests elements existeixen en una ciutat actual? Continuen tenint la mateixa funció?