Unitat 7. Els pobles pre-romans de la península ibèrica
Unitat 7. Els pobles pre-romans de la península ibèrica
Geografia i història
1r d'ESO
Unitat 8. La Grècia clàssica
La civilització grega va sorgir al voltant del mar Egeu cap al tercer mil·leni aC i va assolir el màxim apogeu durant el segle V aC, fa uns 2.500 anys.
Els historiadors consideren la cultura grega antiga com el bressol de la civilització occidental. Molts dels referents culturals i polítics que fem servir en l'actualitat tenen arrels gregues, com el teatre, el parlamentarisme i la democràcia.
L'expansió colonial dels grecs per la mediterrània i l'Àsia Menor, i la influència que van exercir sobre els romans, van permetre escampar la cultura hel·lènica per tot el món antic.
Els grecs van anomenar al seu territori Hèl·lade, que vol dir "territori dels grecs".
Com que la península Balcànica està dividida en petites valls aïllades entre si per muntanyes. Per això l'antiga Grècia mai no va constituir un estat unificat, sinó que cada vall i cada illa formava un estat independent. No obstant això, aquests petits estats pertanyien a una mateixa civilització, perquè tots parlaven una mateixa llengua, el grec, i adoraven els mateixos déus.
Com que les seves terres eren poc productives, els grecs vivien cara el mar, del qual n'obtenien aliment, a més a més de ser una via important per a la navegació i el comerç.
La història de l'antiga Grècia es divideix en tres granbs períodes, l'època arcaica, l'època clàssica i l'època hel·lenística.
L'època arcaica (s.VIII-VaC): les polis i la seva expansió
En l'època arcaica, els grecs es van anar agrupant en polis. Les polis eren ciutats-estats, és a dir, tenien un govern, unes lleis, un exèrcit i una manera de viure propis.
Al principi les polis estaven governades pels més rics,els quals s'anomenaven aristoi, que significa "els millors". Esparta és un bon exemple de polis governada per l'aristocràcia.
Algunes van començar a organitzar noves formes de govern, entre les quals destaca la democràcia. Els ciutadans es reunien periòdicament en assemblees per prendre decisions i escollir els càrrecs públics. Atenes és el millor exemple de govern democràtic.
Entre els segles VIII i IX aC, a Grècia hi va haver una greu crisi. La població va créixer molt, però, com que que el sòl era poc fèrtil, no es podia cultivar prou aliments per a tothom. Així, molts camperols van haver de marxar a altres territoris del Mediterrani, buscant terres per a conrear. Aquests emigrants van fundar nombroses colònies en llocs propers a la costa, per facilitar el transport i el comerç per mar. Les colònies mantenien els déus, els costums i l'organització de les polis de les quals provenia la població. Però eren comunitats independents.
L'època clàssica (s.VaC-IVaC): Atenes i Esparta
El període de la Grècia clàssica es caracteritza pel domini de les polis d'Atenes i d'Esparta i per les contínues guerres.
Les guerres mèdiques van enfrontar l'imperi persa amb les polis gregues, ja que els perses es van començar a expandir per l'Àsia Menor i les illes properes. Les guerres mèdiques van acabar amb la victòria grega.
A causa del paper decisiu que va tenir Atenes en la lluita contra l'expansió persa, es va convertir en la polis més rica i influent. Això va amenaçar els interessos d'altres polis importants, com ara Esparta. Finalment, les polis es van dividir en dos bàndols: els partidaris d'Atenes i els partidaris d'Esparta. La situació de tensió va provocar la Guerra del Peloponès, que va acabar amb la victòria d'Esparta, que va passar a ser la polis més poderosa.
Activitat 1
Explica per què sovint es considera que la cultura grega antiga és el bressol de la civilització occidental. Què creus que vol dir, aquesta expressió?
Activitat 2
Què és l'Hèl·lade? D'on prové, aquesta paraula? Qui deuen ser, doncs, els hel·lens?
Activitat 3
Què vol dir que els grecs "vivien cara el mar"? Per què creus que era així?
Activitat 4
Explica què era una polis i de quines maneres es podien organitzar políticament.
Activitat 5
Com i per què va començar la colonització grega? Per quina zona es van expandir?
Activitat 6
Qui es va enfrontar a les guerres mèdiques? Busca informació a internet i explica per què rebien aquest nom.
Activitat 7
Explica les causes i les conseqüències de la Guerra del Peloponès. Busca informació a internet i explica per què rebia aquest nom.
Activitat 8
Mira aquest vídeo (pensa que té dues parts) i respon el qüestionari que tens enllaçat al costat.
L'època hel·lenística (s. IVaC-IaC): Alexandre el Gran
A causa de les guerres entre les polis, el món grec es va anar debilitant i el rei Filip II de Macedònia va aprofitar per organitzar un exèrcit i començar a conquerir territoris grecs. Quan Filip II va morir, el va succeir el seu fill, Alexandre el Gran.
Alexandre el Gran va conquerir l'imperi persa i va fundar nombroses ciutats, com Alexandria, a Egipte. D'aquesta manera, la cultura grega i la cultura oriental es van anar fusionant. A aquest fet l'anomenem hel·lenisme.
Quan Alexandre va morir, els seus generals es va repartir tot l'imperi i el van dividir en les anomenades monarquies hel·lenístiques.
Els grecs a la península Ibèrica
Els grecs van arribar a la península Ibèrica a mitjans del segle VIIaC. Allà van mantenir bones relacions amb els habitants de Tartessos, un regne situat al sud de la península. De totes maneres, no va ser fins el segle VIaC que van fundar la seva primera colònia: la ciutat d'Empòrion (Empúries), que en grec significa "mercat".
Al principi, els colonitzadors es van assentar en un antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d'Empúries i que van anomenar Paleàpolis. Més tard, van passar a terra ferma i van fundar la Neàpolis. La ciutat estava organitzada en forma de quadrícula i evoltada per muralles. A banda i banda dels carrers hi havia tallers i botigues, i totes les vies conduïen a l'àgora o plaça pública. Una de les zones més importants era la dedicada als temples.
Activitat 9
Explica a què anomenem hel·lenisme.
Activitat 10
Qui va ser Alexandre el Gran? Com va acabar, el seu imperi?
Activitat 11
Quan es va fundar la colònia grega d'Empúries? Quin era el seu nom grec?
Activitat 12
Explica la diferència entre una colònia i una metròpolis i posa'n un exemple de cada una.
Activitat 13
Elabora un eix cronològic de la història de la Grècia antiga on hi apareguin els fets que has estudiat fins ara. Pensa a deixar ben clars els tres períodes!
L'economia grega
Els habitants de les ciutats gregues vivien fonamentalment de l'artesania i el comerç:
-
L'artesania. Els grecs elaboraven ceràmiques de molta qualitat, que s'exportaven a altres zones del món. També hi havia tallers d'assaonadors, en què s'elaboraven diversos objectes de pell, com ara sabates, que es feien fins i tot a mida. Un altre sector important de l'artesania era el dels teixits, en què treballaven moltes persones filant, fent anar els telers o tenyint.
-
El comerç. El comerç era l'activitat econòmica més important. Hi havia un petit comerç molt actiu format pels artesans que venien els seus productes directament al taller; els pagesos que anaven a les ciutats a vendre al mercat els productes que collien, i les petites botigues que venien tot el que necessitaven els habitants de les ciutats. Aquests petits comerciants tenien poc prestigi social. Però hi havia comerciants rics i poderosos que tenien vaixells i navegaven per tot el Mediterrani. Venien productes fabricats a les ciutats gregues i, a canvi, compraven aliments, fusta i coure en terres llunyanes. En els intercanvis comercials, els grecs utilitzaven monedes de plata anomenades dracmes.
Els habitants del camp es dedicaven a l'agricultura i vivien pobrament. Conreaven principalment la vinya, el blat i l'olivera amb l'ajuda d'una falç i una arada lleugera. Generalment, les explotacions agrícoles eren petites.
La societat grega
La societat grega es dividia bàsicament en dos grups: els ciutadans i els no ciutadans, que eren la majoria.
Els ciutadans
Podien participar en la vida política, gaudien de tots els drets i tenien l'obligació de pagar impostos. Tots els ciutadans eren homes, i podien ser rics o pobres. Eren una minoria.
Els no ciutadans
No podien participar en la política, però es trobaven en situacions molt diverses:
-
Els estrangers eren persones lliures. Pagaven impostos i formaven part de l'exèrcit, però no podien posseir terres ni cases. Es dedicaven majoritàriament al comerç i l'artesania.
-
Els esclaus no eren persones lliures, sinó propietat d'una família per la qual treballaven. Solien ser presoners de guerra o fills d'esclaus. Principalment, treballaven en l'agricultura i el servei domèstic.
-
Les dones podien ser lliures o esclaves, però en cap cas no tenien cap mena de dret. No podien intervenir en política, ni votar i estaven sotmeses al control d'un home: al del seu pare quan eren petites, i al del marit quan es casaven. Les dones riques es dedicaven a cuidar la llar i només sortien de casa seva en ocacions especials, com ara per assistir a casaments, funerals i cerimònies religioses. Les dones de les classes populars, en canvi, treballaven com a pageses, venedores, dides o llevadores.
La vida a les ciutats
Com que el relleu grec era molt accidentat, el transport i el comerç eren difícils per terra. Per això, les ciutats solien estar situades prop del mar, on les comunicacions eren més fàcils.
Les ciutats tenien carrers estrets, tortuosos i foscos, i la vida s'organitzava principalment al voltant de dos centres:
-
L'àgora. Era una plaça pública on se celebrava el mercat i els ciutadans es reunien per passejar i xerrar.
-
L'acròpoli. Era un recinte emmurallat situat en un lloc elevat de la ciutat. allà s'hi construïen els temples i alguns dels edificis més importants.
Durant l'època hel·lenística les ciutats van assolir un gran desenvolupament: van augmentar de mida i se'n van fundar de noves. Aquests nous assentaments estaven formats per carrers amples i rectes que dibuixaven illes quadrades i regulars. A més, en aquesta etapa es van construir ports més grans que fins llavors, perquè el comerç es va desenvolupar molt.
També es van edificar nous tipus d'edificis. A més dels temples, cada ciutat tenia diversos teatres, gimnasos, biblioteques, museus i grans jardins.
Activitat 14
Quines eren les principals activitats econòmiques de la Grècia antiga? Quina era la més important de totes?
Activitat 15
Creus que els grans comerciants tenien una posició social privilegiada? Justifica la teva resposta.
Activitat 16
Dibuixa a la llibreta una piràmide social grega i indica-hi les diferents classes socials que has treballat a classe.
Activitat 17
Llegeix el text d'Aristòtil i explica quina era la seva opinió sobre els esclaus. Creus que vivien bé, els esclaus? Raona la teva resposta.
Activitat 18
Descriu els dos principals centres d'una ciutat grega: l'àgora i l'acròpolis. Quina funció tenien?
Activitat 19
Quins canvis van patir les ciutats en epoca hel·lenística?
La religió grega
Els grecs eren politeistes, i cada polis tenia la seva pròpia divinitat protectora, a la qual retia culte. Els déus eren inmortals, tot i que tenien característiques humanes: menjaven, s'estimaven i lluitaven entre ells com els humans.
Les deeses i els déus més importants vivien al mont Olimp. Zeus era el déu principal.
Els grecs també creien els els herois, que eren fills d'un déu i d'un mortal, i en l'existència de criatures fantàstiques, com els ciclops o els centaures.
Els grecs inventaven mites, que eren històries sobre els déus i els herois. Al conjunt de totes aquestes narracions se l'anomena mitologia.
El temple era la casa dels déus, i els sacerdots i les sacerdotesses n'eren els servents. Les ofrenes dels fidels constituïen l'aliment i les riqueses que els déus usaven.
A més a més, els grecs també feien diversos ritus per expressar l'agraïment als déus i demanar-los ajuda o consell. Els duien a terme a casa, als temples o als santuaris.
Els grecs pensaven que els déus podien ajudar o perjudicar els éssers humans. Per això era important conèixer l'opinió dels déus. Els oracles eren missatges que dels déus que podien ser interpretats pels endevins. L'oracle més famós era el de Delfos.
Activitat 20
Explica el significat de les següents expressions amb les teves pròpies paraules:
-
Politeisme
-
Religió antropomòrfica
-
Mitologia
-
Heroi
-
Ritus religiós
-
Oracle
-
Olimp
Activitat 21
Imagina't que ets un grec o grega de l'antiguitat. A quin déu o deesa t'agradaria retre culte? Raona la teva resposta.
Activitat 22
Llegeix el següent text i respon les preguntes que trobaràs a continuació.
Els grecs organitzaven competicions esportives en honor als déus. La més famosa i important de totes va ser la dels jocs olímpics, que se celebrava durant set dies a la ciutat d'Olímpia en honor a Zeus. Els primers jocs olímpic van tenir lloc el 776 aC i a partir d'aleshores es van celebrar cada quatre anys.
Eren tan importants que, quan hi havia guerra, es declarava una treva perquè tothom hi pogués anar. Malgrat que només hi podien participar ciutadans grecs, hi podien assistir de públic tots els homes, fins i tot els estrangers i els esclaus. En canvi, les dones hi tenien l'accés prohibit.
A l'estadi d'Olímpia hi cabien unes 4.000 persones i, tot i que el vencedor només era premiat amb una corona, a la seva polis natal era rebut com un heroi.
-
Per què creus que rebien aquest nom, els jocs Olímpics?
-
Explica la diferència entre el mont Olimp i Olímpia.
-
En honor a quin déu es feien els jocs olímpics?
-
Actualment encara es fan els jocs olímpics. Explica si tenen el mateix significat que els de l'antiga Grècia. Saps cada quan se celebren?
L'art grec
Els edificis més importants de l'arquitectura grega eren els temples i els teatres. Al contrari del que havien fet els egipcis, els grecs van construir temples més aviat petits i proporcionats, ja que les cerimònies religioses multitudinàries se solien celebrar a les esplanades, fora dels temples.
Els temples es contruïen amb blocs de pedra o marbre que després es pintaven de colors blaus i vermells. Els espais entre columnes o parets es cobria amb una peça de pedra plana (arquitrau). Com que no feien servir l'arc i la volta, no podien cobrir espais grans.
El teatre era un altre dels edificis públics importants. Aprofitaven el vessant d'un turó per construir-hi la graderia, i l'escenari (escena) on actuaven els actors era reduït. Hi tenia més importància el semicercle (orquestra) on hi havia el cor, que dialogava amb els actors i explicava al públic moments confusos de l'obra. Sovint s'alternaven fragments recitats i cantats.
Per tal de decorar els temples i algunes tombes, els grecs elaboraven escultures que solien representar divinitats i herois. Per tant, tenien una funció religiosa.
Els escultors grecs van manifestar molt d'interès per representar la bellesa ideal del cos humà nu, basada en les proporcions harmonioses. Les proporcions ideals s'anomenaven cànon i es calculaven matemàticament. La unitat de mesura de referència era l'alçada del cap, de manera que es considerava que el cos ideal havia de tenir l'alçada de set caps.
Els materials més utilitzats eren el bronze i el marbre, tot i que gairebé totes les escultures es pintaven de colors vius, que no s'han conservat. La majoria d'escutlures de bronze s'han perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies que en van fer els romans.
Les escultures gregues tenien una gran qualitat, per aquest motiu es van convertir en models pels artistes d'èpoques posteriors.
1. Cora. Sol representar una sacerdotessa que porta una túnica fins als peus. És una escultura hieràtica, ja que no mostra cap sentiment.
2. Discòbol, de Miró. Representa un atleta en el moment de fer un llançament de disc. Tot i que el cos transmet sensació de moviment, el rostre no reflecteix la tensió del llançament.
3. Laocoont. Representa Laocoont, un sacerdot de Troia, lluitant per alliberar els seus dos fills de les serps enviades per Apol·lo. Destaquen el moviment retorçat i l'expressivitat de les figures.
L'evolució de l'escultura
Activitat 23
Dibuixa de forma esquemàtica l'alçat d'un temple jònic i indica-hi les parts principals.
Activitat 24
En què es diferencien els ordres dòric, jònic i corinti?
Activitat 25
Com és que els temples grecs eren força més petits que els egipcis, per exemple?
Activitat 26
On solíen construir els teatres, els grecs? Per què creus que ho feien així?
Activitat 27
Dibuixa de manera esquemàtica la planta d'un teatre grec i indica-hi les seves parts principals. Explica per a què servia cadascuna.
Activitat 28
Uneix els següents conceptes amb les seves difinicions:
-
Cànon
-
Hieràtica
-
Realisme
-
Bellesa ideal
Activitat 29
Completa l'esquema amb la informació sobre l'evolució de l'escultura.
Activitat 30
Busca informació sobre l'acròpoli d'Atenes. A banda del circ, quins altres edificis hi havia? A quin déu o quina deesa estava dedicat el temple més important?
-
Les coses es representen com haurien de ser segons un model de bellesa.
-
Escultura inexpressiva i estàtica
-
Proporcions ideals de l'escultura grega
-
Es representen les coses tal com són veritablement.
