Unitat 7. Els pobles pre-romans de la península ibèrica

En el primer mil·lenni aC, la península Ibèrica estava dominada per dues cultures diferents: la celta i la ibèrica. A més, hi havia colònies fenícies i gregues a la costa mediterrània.

Els ibers

Els ibers s'estenien pel sud i l'est de la Península aproximadament des del segle VIII aC. Tenien bones relacions amb els colonitzadors fenicis i grecs. Gràcies a aquests contactes culturalment es van desenvolupar molt: coneixien l'escriptura i van fer obres d'art de gran qualitat.

Els ibers vivien a prop dels rius, en poblats emmurallats situats en zones elevades per facilitar-ne la defensa. Les cases tenien planta rectangular i s'alineaven formant carrers.

S'organitzaven en tribus, moltes governades per un rei. Els nobles eren els propietaris de les millors terres. Per sota d'ells, hi havia els guerrers, que tenien molt prestigi. La majoria de la població estava formada per pagesos, comerciants, artesans i esclaus.

Els ibers tenien una economia diversificada.

La seva economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Els conreus més importants eren els cereals, la vinya i l'olivera. Criaven braus, ovelles i, sobretot, cavalls.
La mineria també era important, perquè explotaven jaciments molt rics d'or, plata, coure, ferro i plom.
L'artesania era de gran qualitat. Van destacar en la fabricació d'espases de ferro, de ceràmiques i de teixits de llana i lli.
El comerç va ser una altra activitat molt important de l'economia ibèrica. Van intercanviar productes amb els colonitzadors fenicis i grecs. Els ibers van arribar a encunyar monedes pròpies que convivien amb les gregues.

Els ibers adoraven divinitats principalment femenines, a les quals portaven ofrenes per sol·licitar i agrair favors. Els cultes es feien en temples o santuaris situats a una certa distància dels poblats. Els ibers incineraven els morts i n'introduïen les cendres en urnes.

Els celtes

Els celtes vivien en castres, que eren poblats emmurallats i elevats. Les cases eren de planta circular i es distribuïen de manera desordenada. Les construccions eren de pedra i tova, cobertes amb branques i palla.

Els celtes s'organitzaven en tribus; cada tribu estava formada per diversos clans, i cada clan per diverses famílies. Una minoria concentrava totes les riqueses i dominava la resta de la societat.

L'economia era autosuficient, és a dir, els celtes s'abastaven amb el que produïen ells mateixos. Per aquesta raó el comerç era molt escàs.

El pasturatge era l'activitat econòmica fonamental, però els celtes també practicaven l'agricultura, basada principalment en els cereals, i també caçaven cérvols i porcs senglars. A més, eren especialistes en metal·lúrgia, sobretot en la producció d'objectes de ferro i bronze.

Els pobles celtes no coneixien l'escriptura i feien poques manifestacions artístiques.

Adoraven els astres, alguns animals i determinats elements de la natura, com ara muntanyes i arbres, que consideraven sagrats. Els sacerdots dels celtes s'anomenaven druides, tenien un gran prestigi social i actuaven com a metges i endevins.

Igual que els ibers, els celtes incineraven els morts.