Unitat 7. Els pobles pre-romans de la península ibèrica
Unitat 7. Els pobles pre-romans de la península ibèrica
Geografia i història
1r d'ESO
Unitat 6. Les primeres grans civilitzacions
Fa més de 5.000 anys, l'ésser humà va inventar l'escriptura. Per als historiadors, aquest fet marca el pas de la prehistòria a la història.
Entre els anys 4.000 i 2.000 aC van sorgir les primeres grans civilitzacions de la història: la mesopotàmica, l'egípcia, l'índia i la xinesa. Totes es van desenvolupar a les ribes de rius molt importants. Mentre aquestes quatre civilitzacions desenvolupaven l'escriptura, l'agricultura i la societat, la resta del món encara vivia en la prehistòria.
Mesopotàmia
Mesopotàmia significa "entre rius", i aquesta civilització es va anomenar d'aquesta manera perquè el seu territori estava comprès entre els rius Tigris i Èufrates.
La regió de Mesopotàmia era una zona àrida, però la construcció de canals per al regadiu va permetre l'agricultura. A més a més, la seva situació geogràfica la va convertir en una regió clau per al desenvolupament del comerç a la zona.
Mesopotàmia va tenir una llarga història. Aquesta civilització va durar des del tercer mil·leni aC (3.000 aC) fins al segle VI aC, quan els perses van conquerir la zona.
La població estava dividida en dos grups molt diferenciats:
Els grups privilegiats, que eren una minoria, tenien tots els drets i la majoria de les riqueses:
-
L'aristocràcia estava formada pel rei, la seva família i la noblesa. Disposava de gran part de les terres i ocupava els càrrecs més alts.
-
Els sacerdots s'encarregaven dels rituals religiosos. Vivien als temples. Tenien terres, tallers artesans i col·laboraven amb el govern.
-
Entre els funcionaris destacaven els escribes, que sabien llegir i comptar i que, per això, tenien molt de poder. Altres funcionaris eren els de correus, els intendents (representants del rei en diferents territoris), els copers (encarregats de servir el vi a la taula reial), etc.
La resta de gent podia ser lliure, si tenia drets, o esclaus, que no en tenien i eren tractats com si fossin coses.
-
Els pagesos treballaven les terres del voltant de la ciutat i que eren propietat del rei i dels sacerdots del temple. A canvi, havien de donar part de la collita.
-
Els artesans treballaven en tallers. Hi havia diferents tipus d'artesans: teixidors, fusters, orfebres (artesans que treballen amb metalls fent joies i objectes refinats), perfumistes, etc.
Les dones eren propietat dels homes i, si treballaven, cobraven un salari que corresponia ala meitat del salari que rebia un home.
Activitat 1
En quin moment diem que un poble entra en la història?
Activitat 2
Per què s'anomenen "fluvials" les primeres civilitzacions? Quines són, aquestes civilitzacions?
Activitat 3
On va sorgir la cultura mesopotàmica? Què va permetre el surgiment d'aquesta civilització?
Activitat 4
Respon les següents qüestions sobre la societat mesopotàmica:
-
De què s'ocupaven els funcionaris?
-
Explica la diferència entre una persona lliure i un esclau. Hi ha esclaus, actualment?
-
Qui creus que formava part de la noblesa?
-
Dibuixa una piràmide de la societat mesopotàmica on hi figurin les diferents classes socials que has estudiat. Assegura't que hi consti la divisió entre privilegiats no privilegiats.
Els mesopotàmics creien en l'existència de diversos déus, és a dir, eren politeistes. Es manifestaven a través dels fenòmens de la natura i els somnis. Eren representats amb forma humana i tenien les mateixes passions -bones i dolentes- que ells. No obstant això, eren immortals.
Els mesopotàmics van ser grans constructors. Però com que construïen amb maó i tova (barreja de fang i palla) queden poques restes de les edificacions que van fer. Hi utilitzaven arcs i voltes, dos elements constructius que van inventar ells.
Els edificis més importants se situaven a les ciutats, on residia el rei i la noblesa. Hi destacaven dos edificis: el temple i el palau.
-
El temple posseïa totes les terres i els tallers de la ciutat i, a més a més, era la seu del govern, dels tribunals de justícia i de les escoles.
Prop del temple o a l'interior s'hi construïen enormes torres esglaonades anomenades ziggurats. Els ziggurats tenien diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d'endevinació.
-
El palau servia de residència al rei.
Les ciutats estaven envoltades de muralles fetes de maons, amb quatre portes fortificades. Els carrers eren estrets i tenien un traçat irregular, i les cases s'apilaven caòticament. Als carrers més amples hi havia les cases de les famílies més riques. La majoria de la població vivia a les zones més atapeïdes, en petites cases de tova i teulada plana.
(1) Santuari del déu lunar Nanna
(2) Escales secundàries
(3) Escalinata principal
Activitat 6
Explica les principals característiques de la religió Mesopotàmica i busca informació sobre els seus déus principals.
Activitat 7
Raona per què no conservem la major part de l'arquitectura mesopotàmica.
Activitat 8
Digues on vivien les següents persones i explica com era la seva vivenda:
-
sacerdots
-
rei
-
comerciants rics
-
pagesos i artesans pobres
Activitat 9
Dibuixa a la llibreta de manera esquemàtica el ziggurat d'Ur i indica-hi les parts principals.
L'escriptura mesopotàmica constava d'un sistema de signes que representaven les idees o números a través de símbols. S'escrivien en tauletes d'argila, que es podien coure per augmentar-ne la resistència.
Aquest sistema d'escriptura, anomenada cuneïforme, va ser usada a Mesopotàmia durant 4.000 anys, i gràcies a ella hem pogut conèixer aspectes de la societat, la política i la cultura d'aquesta època tan antiga.
Activitat 10
Explica les principals característiques de l'escriptura cuneïforme.
Activitat 11
Escriu el teu nom utilitzant l'alfabet de l'escriptura cuneïforme.
L'antic Egipte
Fa més de 5.000 anys va sorgir al nord-est de l'Àfrica, a la vora del riu Nil, una de les civilitzacions més importants de la història, l'antic Egipte.
Els egipcis aprofitaven les terres fèrtils que hi havia a la riba del riu Nil fins a la desembocadura. A aquestes terres li van donar el nom de "terres negres" o kemet. Més enllà, s'estenien les "terres vermelles" o deshret, una zona desèrtica on no hi havia ni animals ni plantes, i només hi vivien petites tribus nòmades i alguns pagesos que es concentraven al voltant dels oasis.
El riu Nil permetia abastar d'aigua la població, però també es feia servir de via de comunicació i per regar els camps de conreu. Per aprofitar millor els seus recursos, els egipcis van construïr dics que retenien l'aigua i canals que la conduïen a les terres allunyades de la riba.
La civilització de l'antic Egipte té una història molt llarga, perquè va durar uns 3.000 anys:
-
des de la unificació dels territoris del voltant del Nil per part del rei Menes entorn el 3100aC
-
fins la conquesta d'Egipte per part dels romans el 31aC
Els reis d'Egipte eren anomenats faraons i concentraven tots els poders. Quan un faraó moria, el succeïa el seu fill, és a dir, es van fomar autèntiques dinasties com les de Kheops, Kefren i Micerí.
Els egipcis creien que els faraons eren déus. Per això, tothom s'agenollava quan passaven i ningú podia mirar-los a la cara ni tocar-los. També pensaven que tenien poders màgics, com ara fer que les aigües del Nil creixessin.
Els faraons vivien envoltats de riqueses, en grans palaus i amb centenars de servents i esclaus.
Activitat 12
Digues on es concentrava la població en l'antic Egipte i explica per què.
Activitat 13
Explica quins fets van marcar l'inici i el final de la civilització de l'antic Egipte.
Activitat 14
Completa el text que trobaràs en aquest enllaç amb les paraules que s'hi proposen:
Activitat 15
Quin nom rebien els reis egipcis? Explica les seves principals característiques i enumera els principals símbols de la seva vestimenta.
La societat egípcia estava dividida entre privilegoats i no privilegiats.
Els privilegiats:
-
Faraó
-
Alts funcionaris, com governadors i caps de l'exèrcit
-
Sacerdots que feien de consellers del faraó, administraven justícia i practicaven la ciència.
-
Altres funcionaris com els escribes, que calculaven impostos, organitzaven l'exèrcit i transcrivien les ordres del faraó.
Els no privilegiats:
-
Comerciants i mercaders que es dedicaven a comprar i vendre fusta, metalls i perfums en terres llunyanes o en el mateix Egipte.
-
Artesans que treballaven el lli, la ceràmica, els metalls, la pedra, la fusta i el cuir, i que podien tenir el seu petit taller privat o treballar en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples.
-
Pagesos que constituïen la majoria de la població i, tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra que pertanyia al faraó, als nobles o als temples. Per tant, una bona part del producte que conreaven l'havien de lliurar a l'amo de la terra. També estaven obligats a treballar de manera gratuïta en la construcció dels edificis públics.
-
Servents que treballaven per a un senyor a canvi d'un petit salari.
-
Esclaus que vivien en unes condicions força pitjors que la dels camperols, tot i que el seu nombre era força reduït i probablement eren antics presoners de guerra.
A l'antic Egipte, les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien altres dones de l'antiguitat. Per exemple, podien heretar i tenir propietats, vendre i comprar béns i, fins i tot, divorciar-se.
La majoria de dones es dedicaben a cuidar la casa i els fills, tot i que sovint també feien altres feines al camp o com a serventes a les cases més riques.
Molt poques vegades van arribar a ocupar alts càrrecs en l'administració. Amb tot, algunes van arribar a governar com a faraons, com és el cas d'Hatsepsut i de Cleòpatra.
La majoria de la població vivia al camp, en cases baixes de tova i la coberta plana, que els hi servia de terrassa i magatzem. Hi tenien pocs mobles i hi vivien amb la seva família, normalment formada per un matrimoni i els seus fills.
També hi havia grans ciutats com, com ara Memfis o Tebes, amb ports on atracaven els vaixells de vela. Hi vivien el faraó, els grans nobles, els soldats, els artesans, els comerciants i els escribes. Les cases dels més rics tenien moltes habitacions decorades amb pintures, mentre que les cases dels pobres eren de dimensions molt petites.
Els egipcis eren politeistes, és a dir, creien en molts déus. El Sol, anomenat Ra, era el seu déu principal. També tenien altres déus com Isis, Osiris o Horus, i adoraven els animals, com el cocodril, els elements de la natura, com el Nil, i persones, com el faraó.
Cada déu disposava d'un temple on es podia practicar el culte religiós i guardar la seva estàtua. Com que pensaven que els déus eren immortals, van utilitzar la pedra com a material de construcció, perquè resistia millor el pas del temps que la tova. Els sostres eren plans i els sostenien columnes enormes.
Gairebé tots els temples tenien dimensions colossals i una mateixa estructura:
-
Una llarga avinguda decorada amb estàtues d'esfinxs (figures amb cos de lleó i cap humà) que protegien el temple i conduïen cap a la porta.
-
Una portalada massissa anomenada piló, decorada amb obeliscs que representaven el camí que unia la terra amb el cel.
-
Un o dos patis envoltats de columnes.
-
La sala hipòstila, amb coberta plana i plena de columnes.
-
El santuari on es conservava l'estàtua del déu.
Com que no tothom podia entrar al temple, només el faraó i els sacerdots, molts temples egipicis tenien les parets exteriors decorades amb orelles esculpides a la pedra. D'aquesta manera, el déu de l'interior podia sentir el que li demanava la població des de fora.
-
Esfinx
-
Obelisc
-
Piló
-
Pati
-
Sala hipòstila
-
Santuari
Esl egipcis creien en la vida després de la mort i per això pensaven que era necessari conservar els cossos per a aquesta segona vida. Per això els momificaven, és a dir, assecaven els cossos dels morts, els embolicaven amb venes i els guardàven en un sarcòfag de fusta i or.
A les tombes, el sarcòfag s'envoltava d'un aixovar amb tot allò que el mort podia necessitar a l'altra vida: aliments, vestits i, fins i tot, figuretes que representaven servents.
Les tombes estaven plenes de passadissos per tal que ningú pogués trobar i robar l'aixovar.
Activitat 16
Dibuixa una piràmide que representi la organització de la societat de l'antic Egipte on hi surtin representats tots els grups socials que hem estudiat. Pensa que ha de quedar ben clara la diferenciació entre privilegiats i no privilegiats.
Activitat 17
Completa els mots encreuats que trobaràs en aquest enllaç.
Activitat18
Compara la vida al camp i la vida a la ciutat: qui vivia a cada zona, quins edificis hi podies trobar, quines diferències hi havia entre els habitatges...
Activitat 19
Explica què vol dir que els egipcis eren politeistes. Consulta les imatges que trobaràs en aquest enllaç i fes una llista dels principals déus egipcis, tot relacionant-los amb la seva funció.
Activitat 20
Enumera les parts d'un temple des de l'exterior a l'interior i explica la funció de cada part.
Activitat 21
Llegeix el document sobre les piràmides de Gizeh que trobaràs en aquest enllaç.
-
Quins faraons hi ha enterrats?
-
Quan fa que es van construïr?
-
Quins és la més grossa? Quines mides fa?
-
Com es construïen?
Activitat 22
Imagina que has trobat aquestes tombes. Una pertanyia a un escriba molt ric del faraó i l'altra, a una fuster pobre.
-
A qui creus que pertany cada enterrament?
-
Quines pistes has utilitzat per saber la professió de cada difunt?
-
Qui va ser enterrat en un sarcòfag?
-
Podries saber si aquestes persones eren riques o pobres? Com?
Activitat 23
Segons les últimes investigacions, els egipcis van començar a fer servir els jeroglífics fa més de 5.000 anys. Alguns dels jeroglífics representen idees: per exemple, el dibuix d'un braç amb un bol a la mà significa "ofrena". Altres signes representen sons: per exemple, un mussol equival al so "m".
Els egipcis escribien tant en horitzontal com en vertical. En horitzontal, a vegades, es llegia d'esquerra a dreta i, d'altres, de dreta a esquerra. Quan escribien en vertical es llegia sempre de dalt a baix.
-
Observa la il·lustració i intenta escriure el teu nom amb jeroglífics.
-
Imagina que ets un escriba egipci i inventa signes per representar les idees següents: escriptura, deesa, palau, faraó i tomba.
